Torna enrere
Cabanera del Cis (de Les a La Saira)

Sortirem de Les, a la línia fronterera amb França, travessarem la Val d'Aran, creuarem la divisòria d'aigües dels Pirineus per un port d'alta muntanya -el de Vielha o Pòrt deth Hòro-, baixarem per la vall de Barravés, seguirem l'anomenada cabanera de la serra del Cis i continuarem per Queixigar, Tolba, Seganta i la Saira, llocs ben coneguts pels pastors transhumants, fins arribar a Lleida.

La descripció de les etapes no vol ser precisa en temps i camins, però posseïx un bon nivell literari, que permet conèixer les vivències de Pau Salla i el seu bon coneixement del pais

Distància
168 Km (8 etapes)
Desnivell
+2250 -1850
Senyalització
sense senyalització
Durada
8 dies
Dificultat
etapes llarges >20 km
Veure fotos
Document PDF
Track GPS Garmin
camí d'anada i volta? Primavera Estiu Tardor Hivern Covertura movil Mal temps Dur pla hi ha fonts? bonics paisatges
Descripció de les etapes

JUSTIFICACIÓ

N'hi ha que tenen el tarannà artístic i els agrada pintar quadres, altres tenen facilitat per la decoració o, fins i tot, per fer una paella que si està ben feta es pot considerar una autèntica obra d'art. D'altres tenen afició a la fotografia, a emportar-se dins de la seva càmera els paisatges que més els han agradat i gaudir-ne sempre que vulguin, sols o acompanyats. D'aquests últims en tenim molts exemples entre els nostres companys de caminades. Finalment, n'hi ha d'altres que no tenen la vena d'artistes, ni saben cuinar, ni són aficionats al lloable art de la fotografia, en podríem dir de la mena dels badocs.

Els badocs de mena, grup entre els quals em compto, passem pels llocs amb la boca oberta (si més no mentalment) intentant assabentar-nos del pobles per on passem, intentant conèixer alguna cosa de la gent que trobem, intentant, en poques paraules, captar tots els flaires que arriben al nostre nas encuriosit. Els badocs de mena acostumem a ser maldestres, no sabem pintar ni cuinar una paella ni molt menys deixar constància fotogràfica de les excursions. Potser per això l'única manera que tenim de recordar-les és agafar un bolígraf o un ordinador, tant li fa, i, a poc a poc, anar recordant i escrivint les coses que ens van passar mentre caminàvem i, també, allò que ens van passar pel cap mentre ho fèiem.

Per això, per recordar totes aquelles agradables caminades, no puc fer-ho d'altra manera que amb aquestes pàgines que segueixen. Pàgines que si us ajuden a reviure algun d'aquells bons moments que vam passar junts, ja em donaré per ben satisfet.

INTRODUCCIÓ

L'activitat trashumant del Pirineus ha estat el principal medi de subsistència des de la Prehistòria fins al segle passat. Des de l'Edat Mitjana els bestiars ascendien regularment a les valls pirenáicos des del pla quan s'acostava l'estiu. Aquest procés anual cridat trashumancia, va conformar la vida i la societat dels pobles pirinecs fins al segle XIX. Els trasllats es realitzaven per camins especialment reservats al bestiar trashumant. Aquests camins ramaders a Castella es diuen Cañadas, a Aragó reben el nom de Cabañeras, Azagadores en la Región de Murcia, Carrerades a Catalunya.

 

Envia correu a l´autor