|
|
|
|
|
Cabanera
del Cis (de Les a La Saira)
|
|
|
Sortirem de Les, a la línia
fronterera amb França, travessarem la Val
d'Aran, creuarem la divisòria d'aigües
dels Pirineus per un port d'alta muntanya -el de
Vielha o Pòrt deth Hòro-, baixarem
per la vall de Barravés, seguirem l'anomenada
cabanera de la serra del Cis i continuarem per Queixigar,
Tolba, Seganta i la Saira, llocs ben coneguts pels
pastors transhumants, fins arribar a Lleida.
La descripció de
les etapes no vol ser precisa en temps i camins,
però posseïx un bon nivell literari,
que permet conèixer les vivències
de Pau Salla i el seu bon coneixement del pais |
Distància |
168 Km (8 etapes) |
Desnivell |
+2250 -1850 |
Senyalització |
sense senyalització |
Durada |
8 dies |
Dificultat |
etapes
llarges >20 km |
Veure
fotos |
|
Document
PDF |
|
Track
GPS Garmin |
|
|
|
JUSTIFICACIÓ
N'hi ha que tenen el tarannà artístic
i els agrada pintar quadres, altres tenen facilitat per
la decoració o, fins i tot, per fer una paella
que si està ben feta es pot considerar una autèntica
obra d'art. D'altres tenen afició a la fotografia,
a emportar-se dins de la seva càmera els paisatges
que més els han agradat i gaudir-ne sempre que
vulguin, sols o acompanyats. D'aquests últims
en tenim molts exemples entre els nostres companys de
caminades. Finalment, n'hi ha d'altres que no tenen la
vena d'artistes, ni saben cuinar, ni són aficionats
al lloable art de la fotografia, en podríem dir
de la mena dels badocs.
Els badocs de mena, grup entre els quals em compto,
passem pels llocs amb la boca oberta (si més no
mentalment) intentant assabentar-nos del pobles per on
passem, intentant conèixer alguna cosa de la gent
que trobem, intentant, en poques paraules, captar tots
els flaires que arriben al nostre nas encuriosit. Els
badocs de mena acostumem a ser maldestres, no sabem pintar
ni cuinar una paella ni molt menys deixar constància
fotogràfica de les excursions. Potser per això l'única
manera que tenim de recordar-les és agafar un
bolígraf o un ordinador, tant li fa, i, a poc
a poc, anar recordant i escrivint les coses que ens van
passar mentre caminàvem i, també, allò que
ens van passar pel cap mentre ho fèiem.
Per això, per recordar totes aquelles agradables
caminades, no puc fer-ho d'altra manera que amb aquestes
pàgines que segueixen. Pàgines que si us
ajuden a reviure algun d'aquells bons moments que vam
passar junts, ja em donaré per ben satisfet.
|
INTRODUCCIÓ
L'activitat trashumant del Pirineus ha estat el principal
medi de subsistència des de la Prehistòria
fins al segle passat. Des de l'Edat Mitjana els bestiars
ascendien regularment a les valls pirenáicos
des del pla quan s'acostava l'estiu. Aquest procés
anual cridat trashumancia, va conformar la vida i la
societat dels pobles pirinecs fins al segle XIX. Els
trasllats es realitzaven per camins especialment reservats
al bestiar trashumant. Aquests camins ramaders a Castella
es diuen Cañadas, a Aragó reben el nom
de Cabañeras, Azagadores en la Región
de Murcia, Carrerades a Catalunya.
|
|
|
|
|
|
|
|