Torna enrere

Volta l'embassament de Sant Llorenç de Montgai

Gràcies als abundants canyissars i al seu nivell d'aigua constant, l'embassament de Sant Llorenç de Montgai acull durant gran part de l'any moltes espècies d'aus aquàtiques.

Als seus voltants es descobreixen paratges naturals de gran bellesa com l'espadat de la coma de Gelis, la paret de l'Ós i frondoses pinedes. La diversitat de perspectives, en tan curt espai, son extraordinàries. És aconsellable fer l'excursió a la tardor, època de pas de les aus migratòries, i dur prismàtics per contemplar-les millor.

Distància 8,4 Km
Desnivell +-10 m
Senyalització parcialment senyalitzada
Durada 2h:20m
Dificultat Fàcil
Veure fotos
Document PDF
Track GPS Garmin
Icones d'informació (posar el cursor damunt)
camí d'anada i retorn Primavera Estiu Tardor Hivern Covertura movil Mal temps Dur planell hi ha fonts? bonics paisatges
SI SI NO SI SI SI SI SI SI SI

S'estaciona el cotxe abans d'entrar al poble de Sant Llorenç de Montgai (on s'arriba des de Balaguer per la LV-9047 en direcció a Camarasa), en l'aparcament de l'embassament (cota 255 m).

Mapes: Comarcal La Noguera y Alpina Montsec

Descripció de l'itinerari
  • Es comença a caminar per la pista que voreja el cantó dret del pantà fins a arribar a la presa (255 m, 1 km). Es poden observar ànecs i fotges.
  • Al quart d'hora el sender es fa cada cop més estret i, després de la presa, apareix a mà dreta una gran llosa de pedra on es poden distingir uns fòssils de remotes petjades de cérvol.
  • S'entra a una pineda, a la mitja hora, on si es para atenció es pot sentir algun rossinyol i veure tudons.
  • Amb una llaçada el camí s'aixeca uns metres respecte l'embassament, però sempre va seguint prop de la seva riba.
  • A mesura que es deixa enrere la pineda, a l'hora i quart de recorregut, es pren un cami ja ben marcat i es creua l'espadat de la coma de Gelis. Enfront està la magnífica paret de l'Ós, un bon indret per practicar l'esport de l'escalada.
  • ES RECOMANA VISITAR: El Castell de Gelis i el poblat iberic de Monteró. 1 h:35m (anada i tornada)
  • Enfront apareix la trencada aresta que s'enfila a la Coma de Gelis, gran monòlit d'arrodonida testa. Deixar el camí planer (que porta a la resclosa de l'embassament) per enfilar-se per un corriol, a l'esquerra, per la canal que es forma entre el monòlit i la muntanya.
  • 25 min. Collet. La coma de Gelis s'alça a la dreta, impo­sant. Girar a l'esquerra i seguir pujant, ara pel vessant S de la trencada serra, fins un altre collet, a l'altre costat del qual s'alça, encinglerat, el turó del Castell de Gelis. Per pujar-hi, cal flanquejar pel vessant nord fins que es troba una fàcil ca­nal que porta a l'aplanat cap del turó.
  • 42 min. Castell de Gelis (490 m. aprox.) Dit així pels res­tes de velles fortificacions, d'origen medieval. De fet, en al­gun document del segle XI es fa esment del lloc fortificat de Monteró veí del castell de Llorenç. Es possible que faci refe­rència a aquest indret. Baixant altra vegada al peu de la canal, pot seguir-se més o menys pel llom, en direcció SE i després al S.
  • 1 h. 02 min. Tossal de Montero (574 m.). Destacat sobre la terra plana. Panoràmica tallada al N pel Mont-roig i la serra Carbonera. En aquest turó es troben les restes d'un poblat ibèric on s'han recollit monedes, fragments de ceràmica i molins tronco-cònics, indicant un poblament des del segle III a. C. amb pervivència fins a èpoques posteriors.
  • Es torna per el mateix cami
  • Es desemboca a la carretera LV-9047 a les 2 h i es tomba a mà esquerra.
  • Es creua el pont d'Escalera sobre el riu Segre (252 m, 5,2 km) i se segueix a la vora d'imponents cingleres.
  • Després de 2 h i mitja s'arriba a Sant Llorenç de Montgai (260 m, 6,8 km): una mica més enllà es torna al punt de sortida de la ruta (8,4 km).
  • ES RECOMANA VISITAR: El Castell de Llorenç i l´ermita. 1 h:00 m (anada i tornada)
  • ESTACIÓ DE SANT LLORENÇ (300 m.). A 15 minuts del poble del mateix nom, que s'escampa per la vora de l'em­bassament. Travessar la via i seguir per l'altre costat a trobar un camí no gaire visible, que puja obliquament a la dreta, en­tre feixes abandonades i resseques. Enfront, al N es té la muntanyeta del Castell, que forma un llom estirat i en baixa­ da cap a la vall del Segre. Cal adreçar-se vers aquest llom, pu­ jant-lo en diagonal i en direcció a la dreta.
  • 18 min. Carena del serrat del Castell (400 m. aprox.). Als peus es té, al vessant nord, la vall Fonda. Seguir remuntant la carena vers l'esquerra (W). A mida que es puja es va domi­nant l'olla de Camarasa, la muntanya de Sant Salvador i, a l'altre costat del riu, la Coma de Gelis, el Castell de Gelis i el Montero.
  • S'arriba en un replanet, a l'obaga d'unes roques. Lloc amb herba fina, fresca i acollidor. Seguir cap a ponent, tenint a la dreta la pregona Vall Fonda.
  • 30 min. Ermita del Castell (500 m.). Romànica, encara ben conservada malgrat uns estralls recents. Té una finestra gemi­nada damunt de la porta, i fespadanya és al costat, no da-munt de la façana. L'absis es cilíndric. En un dels murs late­rals hi ha unes tombes. Al seu davant hi ha un pradell d'her­ba fina, des d'on es gaudeix d'una bella vista sobre els vol­tants. A ponent s'alça un tossal encinglerat, que és accessible pel costat de l'ermita. Un camí estret i costerut hi puja, apro­fitant uns relleixos esglaonats.
  • 36 min. Tossal del castell de Llorenç (565 m.), de testa plana i encinglerada per tot el voltant. La seva forma recorda una ferradura, la concavitat de la qual mira a l'ermita. A l'esque­rra (S) hi ha una gran llenca isolada de roca vermellosa, que vista de baix i de perfil sembla una esvelta agulla. Esplèndida panoràmica local a tot el voltant, essent d'interès sobretot el proper Mont-roig, l'olla de Camarasa, el Montero i l'embas­sament de Sant Llorenç. En aquest punt hi hagué el castell de Llorenç, el Lurinis esmentat pel sarraï Al-Uldri l'any 928, que tardà molt de temps en caure a mans cristianes, fins ben començat el segle XII.
  • Avui dia només s'hi veu un munt d'enderrocs, uns frag­ments de parets i de la volta d'una antiga capella, i alguns in­ dicis de fortificacions.
  • Al planeu que es forma al cap de l'encinglerat turó, s'han trobat restes de ceràmica i sitges cavades a la roca (que algú de vegades confon amb tombes), tot plegat indicis d'un poblat medieval o potser més antic. Hom anomena Llorenç Vell el conjunt del castell i l'ermita.

 

Sant Llorenç, avui
Sant Llorenç desde el Monteró (1934 -Centre Excursionista de Balaguer)
on dormir
on menjar
enllaços de interes
Envia correu a l´autor