Enfront apareix la trencada aresta que s'enfila a la Coma de Gelis, gran monòlit d'arrodonida testa. Deixar el camí planer (que porta a la resclosa de l'embassament) per enfilar-se per un corriol, a l'esquerra, per la canal que es forma entre el monòlit i la muntanya.

25 min. Collet. La coma de Gelis s'alça a la dreta, impo­sant. Girar a l'esquerra i seguir pujant, ara pel vessant S de la trencada serra, fins un altre collet, a l'altre costat del qual s'alça, encinglerat, el turó del Castell de Gelis. Per pujar-hi, cal flanquejar pel vessant nord fins que es troba una fàcil ca­nal que porta a l'aplanat cap del turó.

42 min. Castell de Gelis (490 m. aprox.) Dit així pels res­tes de velles fortificacions, d'origen medieval. De fet, en al­gun document del segle XI es fa esment del lloc fortificat de Monteró veí del castell de Llorenç. Es possible que faci refe­rència a aquest indret. Baixant altra vegada al peu de la canal, pot seguir-se més o menys pel llom, en direcció SE i després al S.

1 h. 02 min. Tossal de Montero (574 m.). Destacat sobre la terra plana. Panoràmica tallada al N pel Mont-roig i la serra Carbonera. En aquest turó es troben les restes d'un poblat ibèric on s'han recollit monedes, fragments de ceràmica i molins tronco-cònics, indicant un poblament des del segle III a. C. amb pervivència fins a èpoques posteriors.

Es torna per el mateix cami

ESTACIÓ DE SANT LLORENÇ (300 m.). A 15 minuts del poble del mateix nom, que s'escampa per la vora de l'em­bassament. Travessar la via i seguir per l'altre costat a trobar un camí no gaire visible, que puja obliquament a la dreta, en­tre feixes abandonades i resseques. Enfront, al N es té la muntanyeta del Castell, que forma un llom estirat i en baixa­ da cap a la vall del Segre. Cal adreçar-se vers aquest llom, pu­ jant-lo en diagonal i en direcció a la dreta.

18 min. Carena del serrat del Castell (400 m. aprox.). Als peus es té, al vessant nord, la vall Fonda. Seguir remuntant la carena vers l'esquerra (W). A mida que es puja es va domi­nant l'olla de Camarasa, la muntanya de Sant Salvador i, a l'altre costat del riu, la Coma de Gelis, el Castell de Gelis i el Montero.

S'arriba en un replanet, a l'obaga d'unes roques. Lloc amb herba fina, fresca i acollidor. Seguir cap a ponent, tenint a la dreta la pregona Vall Fonda.

30 min. Ermita del Castell (500 m.). Romànica, encara ben conservada malgrat uns estralls recents. Té una finestra gemi­nada damunt de la porta, i fespadanya és al costat, no da-munt de la façana. L'absis es cilíndric. En un dels murs late­rals hi ha unes tombes. Al seu davant hi ha un pradell d'her­ba fina, des d'on es gaudeix d'una bella vista sobre els vol­tants. A ponent s'alça un tossal encinglerat, que és accessible pel costat de l'ermita. Un camí estret i costerut hi puja, apro­fitant uns relleixos esglaonats.

36 min. Tossal del castell de Llorenç (565 m.), de testa plana i encinglerada per tot el voltant. La seva forma recorda una ferradura, la concavitat de la qual mira a l'ermita. A l'esque­rra (S) hi ha una gran llenca isolada de roca vermellosa, que vista de baix i de perfil sembla una esvelta agulla. Esplèndida panoràmica local a tot el voltant, essent d'interès sobretot el proper Mont-roig, l'olla de Camarasa, el Montero i l'embas­sament de Sant Llorenç. En aquest punt hi hagué el castell de Llorenç, el Lurinis esmentat pel sarraï Al-Uldri l'any 928, que tardà molt de temps en caure a mans cristianes, fins ben començat el segle XII.

Avui dia només s'hi veu un munt d'enderrocs, uns frag­ments de parets i de la volta d'una antiga capella, i alguns in­ dicis de fortificacions.

Al planeu que es forma al cap de l'encinglerat turó, s'han trobat restes de ceràmica i sitges cavades a la roca (que algú de vegades confon amb tombes), tot plegat indicis d'un poblat medieval o potser més antic. Hom anomena Llorenç Vell el conjunt del castell i l'ermita.