En aquest indret s'ha documentat una ocupació pre històrica
del bronze mitjà. La reocupació del lloc
es produí en època andalusina. Aquesta
nova ocupació del període islàmic
creiem que respon al plantejament global de distribució dels
assentaments seguint unes directrius estratègico-productives
que des del primer moment de la conquesta, però sobretot
a partir del segle X, s'estableixen dins l'organigrama
de la Marca Superior d'al-Andalus. Considerem aquest
establiment com un as-sakhra, és a dir,
un petit reducte fortificat situat en una roca o penya
i utilitzat com a assentament d'una guarnició
encarregada de vigilar un punt determinat. El rocall és
situat a força altura, controlant el pas important
del Segre des de Camarasa cap als plans de Llorenç.
L'assentament s'adapta perfectament a la topografia
del rocall. L'únic accés al castell d'en
Txelis és a la cara est, aprofitant una falla
on se situà una estreta entrada formant un corredor
allargat i estret, amb dues zones barrades a manera de
porta d'uns 70-90 cm d'amplada màxima a la part
baixa, que encara conserva restes d'aquests murs de tancament,
el segon dels quals amb arc rebaixat. Conserva part de
les construccions defensives a les cares nord i est,
contràriament a les que hi havia a les altres
cares, perdudes a causa dels processos d'erosió.
Aprofitant un canvi de nivell de la roca, s'ha excavat
una mena de cisterna d'uns 1,70 X 1 m.
Les restes d'emmurallament recolzen directament sobre
el rocall, que fa de fonamentació. L'aparell constructiu és
de maçoneria irregular lligada amb morter de tàpia
amb calç.
A partir del material ceràmic aparegut en superfície
es pot dir que fou ocupat durant el segle XI, probablement
entre la caiguda de Camarasa (1050) i la conquesta definitiva
de Llorenç (1115-16). No es pot precisar, però,
l'establiment inicial d'aquest assentament. Enciclopedia Catalunya Románica |