 |
 |
 |
|
|
 |
La “ferrata” Urquiza-Olmo,
al barranc de la Pardina |
 |
A
la revista ARESTA de juliol i agost de l'any 1993
s'hi va publicar un article que, amb el títol "Una via ferrata
prop de casa", descrivia l'espectacular canal
del Palomo, a Vadiello. Avui ja no és la ferrada
més propera, puix que en ple Montsec d'Ares,
i més concretament al barranc de la Pardina,
no fa gaire hom n'ha instal•lat una altra. Si
consultem l'itinerari núm. 7 de la Guia del
Montsec i Muntanyes Veïnes veurem com, als 45
minuts d'haver sortit de la Pertusa, el barranc esdevé infranquejable
i obliga a enfilar-se pel vessant a la recerca del
poc fressat camí que flanqueja a bona alçària.
Doncs bé, ara ja es pot seguir el fons del barranc,
per mor de la instal•lació d'agafadors
de ferro i passamans. La dificultat és mitjana
(III+) i a l'abast de qualsevol muntanyenc entrenat
i familiaritzat amb l'autoassegurament. |
Distància |
14,2 Km |
Desnivell |
+150 |
Senyalització |
Retol indicado |
Durada |
1:30 h |
Dificultat |
Tecnica (grau III+) |
Veure
fotos |
|
Document
PDF |
|
Track
GPS Garmin |
|
|
 |
Es pren la carretera C-12 de Balaguer
a Àger i, 2 km abans d'arribar a aquesta
darrera població, es gira a mà esquerra
fins a Agulló, des d'on s'arriba a Corçà.
Un cop al poble s'agafa una pista que duu a l'ermita
de la Mare de Déu de la Pertusa. Es pot
estacionar el cotxe a l'aparcament
Mapes: Comarcal La noguera |
|
Descripció de
l'itinerari |
-
Material: Arnès, dues bagues
i mosquetons, i una corda de 40 metres si hom vol fer
els ràpels de descens. És aconsellable
el casc. (Nota: Essent descrit el recorregut en sentit
ascendent, cal tenir en compte que quan ens referim a
la dreta en sentit de la marxa, correspon a l'esquerra
hidrogràfica, i a l'inrevés).
-
Itinerari: Sortirem del replà que
serveix d'aparcament, a l'indret de l'ermita de la
Pertusa, seguint l'itinerari núm.
3 , pel camí planer que també serveix
per anar al mas de Carlets i al congost de Montrebei.
-
10 min. En arribar al vessant del barranc
de la Pardina, es deixa el camí principal de Montrebei, que baixa
a travessar el dit barranc, per seguir el trencall a
mà dreta, més o menys planer, que s'endinsa
per l'obaga del repetit barranc
-
Hi ha una placa de fusta que informa
sobre la via ferrada. A poc a poc, la vegetació es fa més
esponerosa.
-
27 min. Es veuen a mà esquerra els enderrocs
d'una petita construcció, segurament relacionada
amb l'antiga mina de la Bordonera. El camí s'apropa
al llit del barranc, abandonant el perdut rastre de l'itinerari
7, que s'enfila a mà dreta pel vessant. Enfront
i damunt de la tor-rentera es veu un petit monòlit
de roca, cap al qual cal adreçar-se.
-
30 min.Primera mostra d'equipament:
una cadena que facilita la superació d'un ressalt d'un parell
de metres. Tanmateix, es pot grimpar per les roques del
costat, a mà dreta. Se segueix pel llit del
torrent.
-
33 min. Primer ressalt important,
d'uns 10 o 12 metres d'alt, batejat amb el nom de cascada
Sílvia, equipat
amb agafadors de ferro en forma d'U i una sirga d'acer
per a assegurar-s'hi. Un cop a dalt, veurem, uns quants
metres més a la dreta de la paret, la instal-lació per
al ràpel. Seguirem de prop el llit del barranc,
per sota el cingle de mà esquerra.
-
43 min. Iniciem la pujada a la terrosa
feixa del Ciclista, amb l'ajuda d'una corda amb nusos
i, més enllà,
d'uns passamans ocasionals. La feixa esdevé planera
i després baixa altre cop al llit del torrent.
-
Cascada Federica, d'uns 15 metres d'alçària,
que domina un eixamplament de la torrentera i es pot
superar amb l'ajuda d'agafadors, que aquí són
de plàstic de color groc i vermell, i acaben en
una mena de replà on hi ha lainstal•lació del
ràpel del mig. Molt més amunt, es veu la
instal•lació del ràpel superior,
extraplomat. Es puja encara un mur d'un parell de metres
amb l'ajuda d'una cadena i, sense acabar de dominar el
ressalt, es flanqueja cap a mà dreta i, un cop
a l'altre vessant, una altra cadena permet accedir a
un nou tram d'uns 20 metres, equipat també amb
agafadors i sirga d'acer per a assegurar-s'hi.
-
Enmig del pas cal pujar un tros de canaleta amb pedres
inestables (compte amb els de davall!).
Aquest conjunt de murs de roca formen el ressalt més
important del barranc, que totalitza més de 35
metres d'alçària, i amb el qual acaba la
via ferrada. Una bústia guarda el llibre registre.
-
1 h 12 min. Arribats en aquest lloc,
hom pot tornar enrera baixant en ràpel els successius ressalts.
Amb temps, però, recomanem seguir amunt el llit
del barranc fins als Amurriadors, al peu de l'encim-bellat
castell de Sant Llorenç.
-
Per a fer-ho així, cal baixar obliquament per
un corriol cap a trobar la torrentera, que ja no es deixarà més.
El llit del barranc és de roca nua i polida,
amb nombroses petites ca-dolles, i puja molt suaument.
-
1 h 19 min. Un petit ressalt, que
es puja fàcilment
per la dreta. Pas-samà de sirga d'acer, útil
quan la roca és humida. Tenim al damunt nostre,
a mà esquerra, una esvelta agulla de roca d'uns
20 metres d'alçada i unes formacions ruïniformes
a mà dreta, que donen gran bellesa a l'indret,
contrastant els bigarrats cingles del vessant solell
amb el frondós pendís de l'obaga. S'arriba
a un nou ressalt, que es puja amb l'ajuda d'una cadena.
-
1 h 22 min. Un altre petit ressalt,
que se supera per una mini-canal a mà dreta. Un nou ressalt immediat
té també un accés evident per la
dreta. S'arriba a uns blocs estimbats, que igualment
tenen el millor pas per mà dreta.
-
1 h 26 min. Ens topem amb el ressalt
més important
d'aquesta segona part del recorregut: alt de 4 o 5 metres,
es puja, però, sense dificultat per un petit grau
que trobarem pocs metres abans, a mà esquerra.
-
A la part de dalt hi ha un curt flanqueig
protegit per un passamà de sirga. Som ja al davall dels
pe-nya-segats que suporten les ruïnes del castell
de Sant Llorenç.
-
Passem pel costat d'uns petits abalmaments,
i els blocs que caldrà superar d'ara endavant són
insignificants.
-
Poc després s'acaben les estretors del barranc,
i una curta pujada entre pedruscall ens durà a
retrobar el caminoi de l'itinerari 7, que per la dreta
ve de l'obaga del barranc i per l'esquerra porta al peu
dels Amurriadors i als masos de Corçà.
-
Per retornar a la Pertusa, és aconsellable
seguir el dit caminoi (itinerari 7 de la Guia, en sentit
invers), que de moment puja cap a mà dreta, passa
per davall de la canonada suspesa que porta l'aigua a
Corçà i després segueix planerament
cap a ponent, pel dret vessant poblat de ginebres, teixos,
grèvols i alzines.
-
També es pot seguir el mateix itinerari
3 cap als masos de Corçà per seguir
cap al mas de Carlets i retornar a la Pertusa pel camí de
Montrebei, fins i tot (i per què no?) pujant
abans al proper Montsec pel grau de l'Onso.
- Texte de Juan Ramón
Segura i Manel Cortes
|
|
|
 |
 |
 |
|
