Itinerari s'inicia a l'entrada de Corçà (718 m), al costat dret de la pista que va al congost de Montrebei. Just a la vora d'una inscripció de pedra, sota una vella olivera, que ens recorda que en aquest indret va morir de forma sobtada en Pere Burgués Adillon per allà l'any 1850 (la data es llegeix amb molta dificultat ).

Seguim el camí carreter amunt.

3 m. Deixem a mà esquerra el trencant cap a la masia de cal Badià. Estem creuant unes plantes d'oliveres encara ben cuidades.

4 m. Cal Panyello. En aquest punt, deixem el camí carreter i prenem un sender que surt just abans de la casa, amunt a mà esquerra. L'itinerari passa per un marge entre camps d'oliveres.

11 m. Voregem per l'esquerra un camp de cereals. En algun moment entrem en una petita barrancada.

14 m. Part superior de l'extens camp. Com ença la pujada del grau de Corçà. Podem gaudir de trams de camí encara ben empedrat.

19 m. Petita collada darrera de la roca Torumba. Per l'esquerra se'ns uneix l'antic caminoi que des de cal Badià ascendia als masos de Sant Llorenç, avui força malmès.

El camí fa boniques ziga-zagues que poc a poc s'han anat desdibuixant. Cal posar atenció per no saltar-nos les llaçades que fan una pujada molt més còmoda. Antigament, hi traginaven animals de càrrega i necessitaven un bon sender.

22 m. Forat a l'esquerra. Abans, no feia gaire més d'un pam però en el seu interior se sentia soroll de corrent d'aire (forat bufador) i en el seu moment va ser eixamplat.

L'itinerari entra en un terreny de terra menuda, molt castigat per l'erosió dels elements naturals, facilitada pel pas de motos, que desllueix el seu anterior traçat.

36 m. Avenc amb estreta entrada, que va ser explorat pels companys del Grup Espeleòlogic de Lleida (GELL) del nostre Centre.

45 m. El camí duu a una pista que va al cap de la serra (950 m). Seguim la pista amunt, per la dreta. (NE).

50 m. Cruïlla de pistes, d'on surt un sender en direcció nord, cap al castell de Sant Llorenç d'Ares, que aviat albirarem damunt d'una impressionant cinglera dominant la vall.

55 m. Cruïlla de senders. El de dalt era el pas dels animals i el de baix pel pas humà, ja que calia superar passos rocosos. Anem pel de sota.

58 m. Entrem als Amurriadors. Conjunt de blocs de roca estimbats de forma caòtica i que podien dificultar el pas dels animals carregats. En sortir-ne, trobem el camí de dalt, que va pel llom de la carena.

1 h 08 m. Fons del barranc de La Pardina, que creuem. Pugem per un camí suportat per murs de pedra. Font del Mas (seca).

1 h 10 m. Trencant a ma esquerra, que puja en uns deu minuts al castell i vilatge de Sant Llorenç d'Ares i l´esglesia de Sant Llorenç d´Ares. En Manel Cortès en la seva guia del Montsec ens diu: “Ruïnes del castell de Sant Llorenç en un lloc que domina magníficament tota la barrancada de La Pardina totalment estimbat menys pel vessant nord, per on hem pujat. Sols es conserva part d'una torre, panys de muralles i els murs d'una capelleta romànica d'aquesta fortalesa de probable origen visigòtic que tingué gran importància en la reconquesta d'aquests territoris. Al seu peu hi hagué el poblat visigòtic de Sant Llorenç d'Espinalt. Magnífica visió dels cingles del Montsec de Montgai, del serrat de la Corona i també del barranc de la Pardina”.

Passem per la vora d'un camp sota el turó del castell.

1 h 15 m. Corral de Mas, primer dels masos de Sant Llorenç. Davant nostre, el corral del Raval, el del Batlle més amunt, amb els xops de la font de Miralles, a l'esquerra, amagat, el mas del Tonyo i més lluny, a llevant, el del Trapa i el de Panyello. Davant, la pista que va des del mas de la Plana al portell de Claramunt i a Àger.