Fins a
l'actualitat, no s'han localitzat notícies històriques
documentals que aportin dades sobre el seu passat, tot
i que per les restes que ens han pervingut el seu origen
es remunta a l'època medieval.
És un edifici d'una sola nau, que ha perdut totalment
les cobertes i el sostre, possiblement resolt amb volta
de canó. La nau és capçada a llevant
per un absis semicircular, obert a través d'un
arc presbiteral que, com la nau, també ha perdut
els sostres i la coberta.
La porta, en arc de mig punt esfondrat, s'obre en la
façana sud, i en el centre de l'absis hi ha una
finestra d'una sola esqueixada, amb brancals i llinda
monolítics.
En el seu estat actual, l'edifici no conserva cap mena
d'orna mentació o decoració, i presenta
un aparell de petit carreu, simplement escairat,
disposat en filades irregulars, però executades
amb una clara intenció de cercar l'horitzontalitat,
que posa en evidència fórmules constructives
de la plenitud del segle XI.
Sense descartar cap hipòtesi, sembla més
raonable suposar que correspon a un procés constructiu
unitari amb el conjunt de l'absis, si ens atenim a la
continuïtat constructiva dels aparells, que no permeten
una filiació precisa atesa la seva extrema rusticitat
i irregularitat. |