Les primeres notícies d´aquest lloc son de l´any 1095, en que Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, confirmà al monestir de Santa Maria de Meià les iglésies que posseïa el monastir com a dotació, la qual degué ser feta per Guillem de Meià en una dotació anterior a l´any 1040.

Els murs d´el castell son fets amb carreus de mida mitjana, poc treballats i units amb morter de calç, en principi, aquesta fortificació la podem considerar del tipus torre, datada cap el segle XII o XIII.

L´església de Santa Maria fou parroquial fins l´abandonament del poble, l´any 1985, la primera constància es del any 1095, en que un net del fundador, Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, donà al monastir de Meià les iglesies que tenia per donació del seu pare.

Es un edifici d´una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per un arc toral, i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d´un arc presbiteral.

Les façanes no tenen cap mena d´ornamentació, els murs són fets amb carreus, simplement escairats i disposats en filades uniformes i regulars, un clar ejemple de arquitectura llombarda de la plenitud del segle XI.

Enciclopedia Catalunya Románica