Com que no hi ha cap referència documental antiga del topònim Pertusa, cal suposar que aquest indret s'identifica amb el lloc de rupem Espatellam que apareix termenejant amb Corçà en distintes donacions a l'abadia d'Àger. Concretament en posseïm dues referències del segle XI.

La primera en la dotació de l'abadia d'Àger que feren el 1060 Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda. Tot seguit d'atorgar el castell de Corçà, es menciona la "rupem seu castellum nomine Spa-tella", concedit a l'abadia amb la seva església, el seu terme i altres pertinences. Donació que veurem ratificar el 1065. A més, en la repartició de béns de l'abadia del 1066 s'assigna a la mensa abacial el delme de la dominicatura de "Corcano et in Spatella".

Al segle XII, però, el topònim Espadella va desaparèixer substituït pel de la Pertusa, tal com es comprova en la butlla del papa Alexandre III del 1162.

Que existí al lloc un petit nucli d'hàbitat que posteriorment es dispersà en masos, ho demostren l'existència el 1209 d'un molí, llegat en testament per Guillem de Montfalcó a Sant Pere d'Àger, com també la donació el 1390 a la mateixa abadia per part de na Margarida, vídua de Ponç de Corçà, del castell i poble de la Pertusa.

Aquesta fortalesa situada dins l'antic terme de Corçà, enfront mateix del pas de Mont-rebei, barrava el pas a la vall pel portell de la Pertusa, com ho certifica el mateix significat del topònim. A la primeria del segle XI, sobretot, esdevingué una fortalesa avan çada per a la defensa del castell de Sant Llorenç del Montsec, si tuat en un pla més elevat i equidistant.

Actualment, de la fortificació que hi havia en aquest indret tan encimbellat i abrupte sols resten unes parets, situades a uns metres de l'església de la Mare de Déu de la Pertusa. L'edifici s'adossa per la banda de ponent a la roca.

Aquest castell, a causa de la seva localització i de la necessitat d'adaptar-se al terreny, té una forma especial. S'hi pot veure la contraposició de les línies rectes, al N, amb les formes arrodonides, orientades cap a migjorn. Originàriament la construcció devia ésser més alta que en l'actualitat, almenys tenia el doble de l'alçada actual (tot i que no podia ser gaire més alta si tenim present el gruix dels murs). En principi l'hem de datar a la primera meitat del segle XI.

Enciclopedia Catalunya Románica

El lloc de la Pertusa s'ha de relacionar amb el topònim rupem Espatellam, documentat des del 1060, quan Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda concediren a l'abadia d'Àger el castell d'Espadella juntament amb la seva església. Cal veure en aquest document la primera referència sobre l'església de la Pertusa. Al segle XII el nom d'Espadella desapareixerà i serà substituït pel topònim la Pertusa. En la butlla lliurada per Alexandre III a Sant Pere d'Àger l'any 1162, on figura el patrimoni de l'abadia, ja hi apareix la jurisdicció sobre l'església de la Pertusa. L'any 1209 és documentada en el testament de Guillem de Montfalcó.

Tot i el seu primitiu caràcter parroquial, en l'actualitat aquesta església s'ha convertit en una ermita del poble de Corçà i s'hi acudeix el darrer diumenge de maig i el primer d'octubre.

L'aparell en la part de la nau és de carreu sense polir, disposat en filades irregulars, amb tendència a l'horitzontalitat. Els arcs de les portes són resolts amb dovelles de pedra tosca i no hi ha cap tipus d'ornamentació a les façanes, totalment llises.
A la part de la capçalera, a llevant, i a la part superior dels murs de la nau, l'aparell és molt diferent, format per carreus ben tallats i polits disposats en filades molt uniformes i regulars. A l'absis s'observa un desgruix del mur a l'alçada de la finestra, i la part baixa, que forma l'assentament sobre la roca, és construïda amb un aparell encara més rústec que el de la nau.
Per l'estructura dels paraments sembla clar que en la seva forma actual l'església de la Pertusa respon a dues fases constructives, una datable entre la fi del segle XI o principi del segle XII, a la qual correspondria el cos de la nau, i una segona fase, construïda segons les formes característiques de l'arquitectura del segle XII, a la qual correspondria el sobrealçament de la nau i el cos de l'absis, que probablement substitueix un altre absis corresponent a la fase inicial de la construcció.

Enciclopedia Catalunya Románica