 |
 |
 |
|
|
 |
Del pont de Baen a Espluga de Cuberes i Solduga
|
|
Icones
d'informació (posar el cursor damunt) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
Prendrem
la carretera N-260 — l'anomenat eix pirinenc — entre
les localitats de la Pobla de Segur i Gerri de la
Sal, i passarem els Collegats. En el punt quilomètric
295, prendrem per un trencall a la dreta en direcció a
Baen i que passa pel costat d'una capelleta de la
Mare de Déu d'Esplà, coneguda a les
contrades com "Esplà Xic" (580 m.).
Mapes: Serra del Boumort
de l'Editorial Piolet. |
|
| La
proposta que us presentem per a les sortides de la
primavera d' enguany transcorre pels voltans de la
Serra del Boumort, nom genèric que rep una àmplia
zona a cavall de les comarques del Pallars Jussà,
Pallars Sobirà i Alt Urgell, físicament
situada entre les conques de la Noguera Pallaresa
i del Segre i que comprèn, a més de
la citada serra, les de Carreu, Cuberes i Solà de
Solduga, entre altres. Aquestes contrades prepirinenques
en les que predominen els materials calcaris i margosos
constitueixen un gran anticlinal alpí d'orientació oest-est
i formaven part fins fa ben poc d'una de les zones
més poc conegudes de Catalunya. La seva aïllada
situació, motivada per la seva dura orografia,
afegit a una climatologia poc favorable i a unes
precàries vies de comunicació, impròpies
dels temps moderns, van provocar, durant el segle
XX, la progressiva despoblació i que el patrimoni
cultural i agropecuari es degradés fins a
pràcticament desaparèixer. Aquestes
condicions quasi feréstecs van ésser
les que van propiciar que més de 12.000 hectàrees
fossin declarades Reserva Nacional de Caça
a fi de protegir adequadament els programes de repoblació faunística
que s'hi havien iniciat poc temps abans, de les que
cal remarcar: la de mamífers herbívors
(la més reeixida n'és la del cérvol),
la d'aus necròfagues carronyaires en risc
de desaparició (com el trencalòs) i
la d'aus gallinàcies salvatges (com el gall
fer).
Recorrerem un dels camins més interessants
i bells d'aquestes contrades. Passa pels llogarets
actualment abandonats de l'Espluga de Cuberes i Solduga,
amb esglesioles romàniques troglodítiques,
testimonis de les precàries condicions de
vida d'altres temps. |
| Distància |
25,300 Km |
| Desnivell |
+- 900 |
| Senyalització |
fites y marques rojes |
| Durada |
6h 39m |
| Dificultat |
Fácil |
| Veure
fotos |
|
| Document
PDF |
|
| Track
GPS Garmin |
|
|
|
|
Descripció de l'itinerari |
-
Abans d'arribar a Gerri
de la Sal agafarem la cruïlla
que porta a Baén i tot just travessat el pont
deixarem el vehícle i agafarem la pista forestal
senyalitzada que surt a la dreta paral·lela
al riu Noguera Pallaresa i que passa pel costat d'una
capelleta de la Mare de Déu d'Esplà,
coneguda a les contrades com "Esplà Xic" (580
m.).
-
0 h 00' La pista
comença planejant fins arribar
al barranc del riu Major, que creuarem per una estreta
palanca. Continuarem per la pista que ja puja decidida
fins arribar a l'acollidora Font de Comacalent, a la
dreta del camí, i que ens servirà per
carregar aigua i fer un mos si l'horari ens ho demana
(700 m. – 30').
-
0 h 30' Font
de Comacalent, seguirem pista amunt fent alguna
giragonsa però avançant en direcció sud-oest
i guanyant alçada, cosa que ens permetrà anar
eixamplant la perspectiva i descobrir el pla de Corts
que s'estén a l'altre marge del Noguera Pallaresa.
Aquest ric i divers altiplà amb la singularitat
del llac de Montcortés es un dels estanys d'origen
càrstic més important de Catalunya. A
la poca estona arribarem a un revolt molt tancat on
hi ha una segona capelleta, es l'anomenat revolt del
Salt de la Núvia. (800 m.).
-
1 h 15' Cruïlla
Cartell, dreta. Agafarem un corriol que surt
a la dreta i que entra de ple a la part obaga
del bosc de Pentina. Pujarem entre les impressionants
pinasses de formes tortuoses on viuen gran nombre
d'ocells boscans, esquirols i fins i tot el gat
fer, anomenat l'invisible.
-
1 h 28' Salt
de la núvia. (1.181m). Paratge
on segons la llegenda, es va llançar, desesperada,
una núvia. Hi ha qui diu que havia estat obligada
a casar-se amb un hereu que no estimava i, en veure
el paratge on havia de viure –l'Espluga de Cuberes-,
va preferir posar fi al seus dies. D es del Salt de
la Núvia podem gaudir d'una vista magnífica
del Congost de Collegats i del Barranc de l'Infern.
El paisatge és més sec i rocallós.
A l'altre cantó podem observar Gerri de la
Sal, el Pla de Corts i el perfil de La Geganta Adormida
-
1 h 33' Sortirem del bosc i canviarem radicalment
d'ambient per arribar fins a un privilegiat i espectacular
mirador sobre el congost de Collegats, la Portella
de Pentina (1.050 m.)
-
Continuarem més o menys planejant pel camí de
la solana on podrem observar fragments d'empedrat que
encara conserva aquest antic camí medieval,
transitat fins a finals dels anys seixanta pels habitants
de Solduga per anar, principalment els dissabtes, al
mercat de Gerri. No seria rar que en aquest indret
veiéssim volar per damunt nostre algun rapinyaire
planejador (trencalòs, voltor ó àguila
daurada), ja que aprofiten les corrents tèrmiques
que es produeixen amb la calor del sol per planejar
sense esforç. Mentrestant i també sense
esforç arribarem a una cruïlla senyalitzada
amb fites, és la cruïlla per anar a L'Espluga
de Cuberes. (1.200 m.).
-
2 h 05' Cruïlla. Dreta. (1.200 m.). Agafarem
doncs el camí que surt a la nostra dreta i baixarem
la forta pendent en direcció sud-oest fins a
l'Espluga de Cuberes. Mentre baixem caldrà aturar-nos
per observar les construccions aixoplugades dins unes
balmes penjades en un aparentment inaccessible espadat,
a les quals accedirem per una rampa un xic amagada
més cap a ponent. (1.000 m.).
-
2 h 17 Espluga
de Cuberes. La primera referència
històrica d'aquest poblet es remunta a finals
del segle XII i hi ha constància d'ésser
habitat fins la Guerra Civil del 1936-1939. És
interessant d'observar l'aflorament d'aigua al fons
de la balma més occidental (espluga) i la disposició de
les construccions al seu entorn, així com el
conjunt culminat amb l'església romànica
de Santa Coloma de l'Espluga.
-
L'ocupació de balmes i esplugues com a llocs
habitats és habitual en època medieval,
corresponen als primers assentaments de nous pobladors
d'un territori, els quals busquen, en aquests refugis
naturals, la protecció que en garanteixi la
seva supervivència. En les proximitats de
L'Espluga de Cuberes hi havia una Farga documentada
al principi del segle X.
-
Caldrà tornar a desfer el camí fins
la cruïlla, aquesta vegada però, caldrà suar-la
un xic més; doncs la pendent es convertirà en
pujada.
-
02 h 41' Recobrarem
el camí (1.200 m.) i la
direcció perduda per endinsar-nos en un alzinar
que ens portarà fins els marges d'uns antics
conreus on el corriol s'anirà difuminant tot
ascendint lleugerament. La vista però de les
construccions ens guiarà camp a traves fins
arribar al nucli d'un altre poble deshabitat, Solduga.
(1.240 m.).
-
3h 05' Solduga.(1235
m) Aquest poble, que presideix arrecerat a una
cinglera el Solà del mateix
nom i que apareix documentat per primera vegada al
segle XIII, mereix una aturada. El seu estat de conservació denota
l'abandó, no sols del mateix poble, sinó de
tota l'activitat agrícola i ramadera que s'hi
desenvolupava fins a principis dels anys setanta, quan
va ser definitivament abandonat. Com a singularitats
podrem veure l'esglesiola romànica de Sant Martí (segle
XI), situada en un replà aprofitant la paret
de la roca, de planta rectangular amb absis semicircular
i un arc de descàrrega exterior, així con
una curiosa i antiga construcció per recollir
i canalitzar l'aigua. Malgrat l'ostensible abandó podem
notar que els antics camps de conreu resten en gran
part sense haver estat colonitzats per espècies
arbusives, degut a que ramats de xais i cabres amb
la seva acció fomenten la supervivència
d'altres espècies animals puguin viure (perdiu
roja i conill) i la caça.
-
Al fons del poble surt una pista
que seguim i s'ha engolit l'antic camí. Sortirem del poble en
direcció nord. Per la pista que voreja la gran
penya que hi ha sobre nostre on trobarem unes quantes
fonts, de potabilitat dubtosa, que surten de sota el
cingle. Seguirem amb tendència a la dreta en
direcció al coll de Solduga
-
3 h 25' Deixem
la pista(1420 m) per agafar un carriol a la dreta
amb força fites i senyal
vermelles que indiquen el sender, llom amunt.
-
Haurem anat abandonant, sense
deixar de pujar, el bosc d'alzines i boix i entrarem
en una zona clarissera de pins que es van salvar
del gran incendi de 1987 i que més amunt es fa més ostensible.
Seguint la mateixa direcció, acompanyats per
uns punts vermells i respirant de tant en tant, per
la pujadeta, arribarem a una zona de pins mes densa
darrera la qual hi ha l'Esplà.
-
3h 39' Ermita
de la Mare de Deu d'Esplà (1532
m.) A l'Esplà trobarem una refeta capella, on
anteriorment hi havia un antic Santuari. L'ermita,
de planta rectangular simple, presidida per la Mare
de Déu d'Esplà, gaudeix de certa devoció per
part de la gent de les rodalies que hi celebren un
aplec per la segona Pasqua, i té en el seu interior
un dipòsit amb l'aigua que recull de la pluja.
La panoràmica des de l'exterior és esplèndida.
Al sud amb el teló de fons dels tres Montsecs,
perfectament separats pels congostos de Mont-Rebei
i Tarradets, podrem albirar Tremp, l'embassament de
Sant Antoni i la Pobla de Segur. Més a prop,
la successió de les serres orientals i meridionals
de la reserva del Boumort es veuran separades sobtadament
de la nostra posició pel barranc de l'Infern,
als peus del Solà de Solduga. Si anem girant
el cap podrem veure la Serra de Sant Gervàs
a l'oest, la Maladeta al nord-oest i al nord tots els
Pirineus de Lleida al nostre abast, amb la destacada
presència per la seva relativa proximitat de
la poderosa piràmide del Montsent del Pallars,
en direcció nord, nord-est. Mentres, la vista
cap a l'est queda tapada per la Mata del Coll de Pan,
que dóna peu a la Serra de Cuberes. La seva
estratègica posició motivà que
durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) l'exercit
republicà instal·les les seves línies
de defensa del front de Catalunya en aquestes carenes,
restes de les quals podrem observar un xic més
a l'est, prop d'un refugi lliure de construcció recent.
-
Darrere de l'església surt una pista que ens
mena a una cruïlla, la pista principal, prenem
la pista de l'esquerra. Anem descendint sempre per
la pista principal, deixant a dreta i esquerra pistes
secundàries. Passem pel coll de Solduga on la
pista fa unes marrades que es poden adreçar.
-
Anem trobant petites capelletes
pel camí.
Estem passant pel bosc de Pentina, en el vessant
septentrional de la serra.
-
5h 39' Retrobem
la cruïlla del camí que
hem pres al principi i continuem baixant fins trobar
el barranc del riu Majori. Cinc-cents metres més
endavant travessem el riu Noguera Pallaresa: estem
al pont de Baen
-
6h 39' Pont de Baen.
|
 |
- PENSIÓ L'Oreneta
Tel: 9736621
25590 - Gerri
de la Sal
|
 |
- La Cova - Restaurant - 973.662.060
|
 |
|
|
|
 |
 |
 |
|
