Ens trobem al peu del turó on s'agombola Aspa. A l'extrem destaca un edifici d'unes dimensions considerables. És l'antic palau del bisbe de Lleida que passava en aquesta contrada els estius ja que és un poble més frescal que la plana lleidatana. Als vespres estivals sempre arriba la marinada i cal tapar-se. Des del pont d'Aspa (235 m) prenem la carretera a Castelldans que segueix el riu Set, aigües amunt.

10 min: Deixem la carretera i agafem un camí carreter a la dreta (sud-est).

12 min: Bifurcació. Per l'esquerra puja el camí de les Planes. Continuem recte.

14 min: A l'esquerra veiem un amagatall soscavat en el terra i protegit per carreus de pedra. L'empraven els pagesos per guardar les eines i protegir-se de les inclemències meteorològiques.
Trobem nombrosos marges de pedra ben escairats. Malgrat estar en el Segrià el paisatge ens recorda a les properes Garrigues, tan pels productes conreats (ametllers i oliveres) com per les alineacions de serrats arrodonits formant petites barrancades.
Passem per la vora de nombroses torres (nom que reben les cases de camp a Lleida). Veiem la vegetació riberenca de canyissars i esbarzes.

27 min: Molí de vent per bombejar l'aigua del fons de la conca del riu. A l'altre marge del riu veiem una gran roca despresa del cingle. Es tracta de la roca del Diable, segons la llegenda, caigué en passar per sota el dimoni. El Maligne la va aturar deixant la seva petjada en la pedra.

35 min: Creuem el riu i a l'esquerra remuntem fins la Peixera d'Aspa (244 m). Consisteix en una resclosa semicircular d'una vintena de metres, bastida en un estretament de la vall que permet una gran bassa per poder aprofitar millor el cabal del Set. Els arbres riberencs envolten el fondal. Continuem vorejant la clotada de la Peixera. Primer per un camp, propers a un caseta de bombeig, i després per canyissos per un senderó.

38 min: Cua de la Peixera. Observem que conflueixen dues valls. Per llevant la Coma Llobera mentre que per ponent segueix el rierol. En la cruïlla deixem a l'esquerra la pista que remunta a la Coma i anem per la dreta, tot planejant. Tram molt agradable de caminar.

40 min: Una pista s'enfila al capdamunt. Continuem recte. Una fita dreta ens indica el límit dels termes municipals d'Aspa i de Cogul que coincideix amb els comarcals del Segrià i les Garrigues.

42 min: Pleta caiguda a la dreta. Al llarg del recorregut als costats del barranc hi ha roques que sense ser espectaculars són atractives, amb formes arrodonides.

49 min: Cruïlla. Al fons albirem, per un moment el campanar de Cogul. Recte sortiríem a la carretera. Optem per baixar al riu, a l'esquerra, i anar per un tram un xic més aventurer. Podem, si volem però fer cap a l'asfalt.
Superada la llera del riu a gual, prenem un sender que surt, per la dreta, entre el canyar i el pendent del barranc. Deixant el camí carreter que s'enfila recte amunt.

52 min: Caminem sense camí gaire evident, entre plomalls de canyissos.

Sortim a la vora d'un aljub. En el camp proper veiem algun magraner bord, una figuera i un altre aljub; prop passa un línia elèctric que ens orienta per prenem un baixador que surt de nou a la llera del riu i ens encarem pel vessant oposat tot seguint la direcció de la instal·lació elèctrica. Anem a la dreta per sortir a la carretera que seguim a l'esquerra.

1 h: Cruïlla d'entrada al poble de Cogul (270 m), situat altiu en un serrat sobre el riu. Agafem la carretera a Castelldans i Albagés, a l'esquerra, tot passant per darrera de la localitat.

1 h 03 min: Pont sobre el riu Set (257 m). Una mica més endavant trobem la bifurcació de les carreteres de Castelldans, amunt, i Albagés, seguint al capdavall el barranc a la dreta (sud-est). Trobem plafons informatius. Anem per la dreta vers pintures de rupestre de Cogul.

1 h 11 min: Roca dels Moros on es van localitzar les pintures l'any 1906. L'aixopluc està tancat per un reixat.