Malauradament no ens han pervingut notícies documentals d'aquesta ermita fins l'any 1758, en què consta com a capella de la parròquia de Llimiana. La seva situació, prop de l'únic pas que des de l'Hostal Roig salva la carena del Montsec, vers la vall de Meià, la seva advocació popular  "el Sant del Bosc" i la seva situació acinglerada fan pensar la persistència, en culte cristià, d'un antic santuari pre-cristia.
S'hi celebra un aplec popular l'últim diumenge de Setembre.
És un edifici d'estructura molt simple, d'una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil deforme, que insinua un arc apuntat, coronada a llevant per un absis semicircular, precedit d'un arc presbiteral que l'obre a la nau.
La porta és l'única obertura que presenta l'edifici i es troba a la façana oest, que com les altres és totalment òrfena d'ornamentació. L'interior està completament arrebossat, i a l'exterior es conserven importants fragments de l'arrebossat que cobria les façanes, tot i que és possible veure l'aparell, de reble de pedra llosenca, molt irregular, però amb una certa tendència a formar filades. L'element més destacable és la base de l'absis, que forma una plataforma rectangular sobre la qual s'assenta el semícilindre absidal, i que pot interpretar-se com un vestigi, o un inici, d'un absis rectangular dins la tradició de l'arquitectura del segle X.
Sense descarta cap hipòtesi, sembla mes raonable suposar que correspon a un procés canstructiu unitari amb el conjunt del absis.