Per les seves característiques tipològiques i constructives, aquesta església s'inscriu dins una arquitectura que segueix fidel a les fórmules constructives llombardes, però sense el seu sentit ornamental. A l'estil d'altres esglésies de la regió, es pot considerar una obra bastida a cavall del segles XI i XII.

Les primeres notícies del terme corresponen a l'any 1072, quan Arnau Mir de Tost manà redactar el seu testament, en el qual deixava a la seva filla Letgarda i al seu gendre Ponç Guerau I de Cabrera el castell de Queralt i el de Santa Linya.

Posteriorment, el castell passà a la família Meià i més tard, a la mort de Arnau Guillem, el castell de Queralt passà a Santa Maria de Meià, amb el castell hi degué passar l'església.