Pel que fa a la hipòtesi del seu origen, degut al tipus de solucions arquitectòniques adoptades, s’apunta cap al segle X, en un context islàmic, per a la fortificació de la primera etapa ( que compliria funcions de control del pas cap a Alòs de Balaguer i de comunicació amb les fortificacions del marge dret de la Noguera Pallaresa, els castells de Privà i Santa Linya ); i cap al segon terç del segle XI per la segona etapa. Aquesta segona seria contemporània a la de l’esglèsia de Santa Maria, és possible que entre la conquesta d’Alòs, abans del 1024, i la de Santa Linya, pels volts del 1050.

Tant la banda de ponent com la meridional tenen un pronunciat espadat i per això el conjunt fortificat no presenta restes importants de muralles en aquests indrets. La cara nord, amb fort pendent, tenia antigament dues torres de planta quadrada que ara la vegetació ens amaga. La cara est és més feble –defensivament parlant-, i degut això, conserva un sistema de protecció més complex basat en fossat, muralla i torres que van ser construits en dues etapes diferents. Segurament vinculat a la segona etapa, s’alça en el sector oriental una torre de planta rectangular ( 4,10m x 3,67m ) situada al mateix eix de la torre central, però reculada a continuació del pany de muralla que unia les dues torres. Actualment, se’n conserva la planta baixa.
D’altra banda, a l’interior de la fortificació sols s’ha pogut assegurar l’existència d’una estructura rectangular construida amb carreus petits ben escairats i que disposa d’una espècie d’escala estreta per baixar. Tot apunta que seria una cisterna d’aigua sense coberta.

Aquesta esglèsia fou una de les sufragànies de la parròquia de Fontllonga, a través de la qual també va estar vinculada al monestir de Santa Maria de Meià.

L’esglèsia de Santa Maria de la Maçana, coneguda també per la de la Figuereta, és d’una sola nau, irregular, capçada per un absis semicircular a llevant, obert a la nau mitjançant un reclau marcat per l’arc presbiteral. La nau és coberta amb volta de canó, actualment molt malmesa; reforçada per un arc toral que descansa sobre unes pilastres de secció rectangular; avui en dia d’aquestes pilastres només en resta les filades baixes d’una d’elles.

En general, tot el parament constructiu és de carreuons de pedra sorrenca i calcària, fet que palesa les formes constructives de l’arquitectura del segle XI, i per la seva banda les façanes són totalment mancades d’ornamentació. L’únic element que destaca especialment, és una resta pictòrica de l’edifici; un motiu vegetal ( potser una fulla de falguera ) que podria tractar-se de restes de decoració original.