És situat al cim d’una roca, al costat de l’esglèsia i del poble de la Baronia de Sant Oïsme. La carretera del Doll que va de Balaguer a Camarasa hi passa pel costat.
El seu nom és una corrupció del de Santa Eufèmia, que era el topònim primitiu. La primera notícia que es té d’aquest lloc correspón a l’any 1095 i es descobreix el nom primitiu de Santa Eufèmia per un document de l’any 1099.
Aquesta edificació és formada per una torre i algunes altres dependències. La torre és de planta circular: té, a peu pla, un diàmetre intern de 2,7m i el seu mur fa 1,5m; el gruix del qual es redueix a 1,13m en la coberta superior. El total de la seva alçada és de 14m.
A la banda nord hi ha dues espitlleres, que fan pensar en l’existència de diversos trespols de fusta. Trobem una porta situada a 4m d’alçada, que devia ser coberta amb un arc de mig punt, tal com es veu actualment després de la restauració. La segona porteta que trobem, a 8m, de dimensions reduïdes ( uns 70 cm d’ample i uns 160 cm d’alçada ), és acabada també amb un arc de mig punt avui dia ben conservat. Les espitlleres són força grans i acabades a la part de dalt amb una graonada.
L’existència de dues portes ens planteja la utilitat de la segona. Cal pensar que devia permetre d’accedir a una plataforma o una galeria de fusta que hi havia en aquell nivell, però només a la seva banda meridional, atès que al costat nord hi havia l’espitllera esmentada.
A més a més de la torre, es construïren altres edificis en el reduït espai que hi ha al cim de la roca. A la banda sud hi havia un recinte que feia uns 4m per 3,5m. I cap al nord, es poden veure restes de murs laterals que fan pensar en la possible construcció d’una altra dependència. Així doncs, hom pot suposar que la torre i la nau meridional són coetànies i fetes al segle XI. I que, ademés, potser en aquesta mateixa època, ja es feren algunes construccions a la banda septentrional, tot i que la major part del que s’ha conservat sembla ja dels darrers segles medievals.