|
|
|
|
|
Com
arribar |
Carretera C-147(del Doll) de Lleida a Tremp
Al costad esquerra a 5 KM de Terradets |
Situació |
Al mig del poble i molt ben conservad |
Camí |
Es pot arribar amb el cotxe |
Coordenada
UMT |
x=31T321 498E y=4652 125N |
|
|
Història
del Castell |
És situat al cim d’una roca, al costat de
l’esglèsia i del poble de la Baronia de Sant
Oïsme. La carretera del Doll que va de Balaguer a
Camarasa hi passa pel costat.
El seu nom és una corrupció del de Santa Eufèmia,
que era el topònim primitiu. La primera notícia
que es té d’aquest lloc correspón a l’any
1095 i es descobreix el nom primitiu de Santa Eufèmia
per un document de l’any 1099.
Aquesta edificació és formada per una torre i
algunes altres dependències. La torre és de planta
circular: té, a peu pla, un diàmetre intern de
2,7m i el seu mur fa 1,5m; el gruix del qual es redueix a 1,13m
en la coberta superior. El total de la seva alçada és
de 14m.
A la banda nord hi ha dues espitlleres, que fan pensar en l’existència
de diversos trespols de fusta. Trobem una porta situada a 4m
d’alçada, que devia ser coberta amb un arc de
mig punt, tal com es veu actualment després de la restauració.
La segona porteta que trobem, a 8m, de dimensions reduïdes
( uns 70 cm d’ample i uns 160 cm d’alçada
), és acabada també amb un arc de mig punt avui
dia ben conservat. Les espitlleres són força
grans i acabades a la part de dalt amb una graonada.
L’existència de dues portes ens planteja la utilitat
de la segona. Cal pensar que devia permetre d’accedir
a una plataforma o una galeria de fusta que hi havia en aquell
nivell, però només a la seva banda meridional,
atès que al costat nord hi havia l’espitllera
esmentada.
A més a més de la torre, es construïren
altres edificis en el reduït espai que hi ha al cim de
la roca. A la banda sud hi havia un recinte que feia uns 4m
per 3,5m. I cap al nord, es poden veure restes de murs laterals
que fan pensar en la possible construcció d’una
altra dependència. Així doncs, hom pot suposar
que la torre i la nau meridional són coetànies
i fetes al segle XI. I que, ademés, potser en aquesta
mateixa època, ja es feren algunes construccions a la
banda septentrional, tot i que la major part del que s’ha
conservat sembla ja dels darrers segles medievals.
|
|
Història |
Al centre de la Baronia hi trobem l’esglèsia
de Sant Bartomeu. Inicialment, aquesta esglèsia degué ser
una capella castellera, i més tard assumí les
funcions parroquials que tenia la propera esglèsia
de Santa Eufèmia, fins al moment que perdé aquesta
categoria. Depengué, com la de Santa Eufèmia,
del priorat de Meià.
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de
perfil semicircular. La capçalera, que corona la nau per llevant, és
formada per tres absis en trèvol, en principi de planta semiricular, però molt
deformats; especialment els laterals. L’absis lateral sud és quasi
rectangular i el del nord és tallat al biaix per un mur que sembla fuit
d’una reforma o d’una refecció resultat de les restauracions
que s’hi han fet.
La porta, resolta en arc de mig punt, s’obre al mur nord, únic
lloc per on és accessible l’esglèsia, ja
que els murs sud i oest són construïts ran del penyal,
en un fort desnivel amb relació al nivell interior del
temple.
A cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada i
al mur de ponent hi trobem una finestra cruciforme.
Al punt on devia situar-se la unió entre el volum de la
nau i el cos de la capçalera es dreça un petit
campanar prismàtic, amb una finestra germinada a cada
façana, totalment contruït amb carreus de pedra tosca,
que contrasten amb els paraments de l’esglèsia,
construïts amb carreuó irregular, simplement desbastat,
amb tendència a formar filades. A l’interior es
conserven fragments de l’arrebossat que originàriament
devia cobrir els paraments, on encara hi ha vestigis de decoració pictòrica.
Tot i les seves deformacions i irregularitats, l’esglèsia
de Sant Bartomeu s’inscriu plenament en les formes constructives
i tipològiques de l’arquitectura llombarda. És
datable vers mitjan segle XI exceptuant el campanar que correspondria
a una reforma del segle XII.
|
|
|
|
|
|
|