Torna enrere
TORREBESSES
Pàgina -   Pàgina +
Any 1920 (Salvany i Blanch, Josep, 1866-1929 )
Any 2007 (Josep Sierra i Maribel Tortosa)
Vista de l' església romànica de Sant Salvador a Torrebesses, municipi del Segrià

La guerra civil espanyola (1936-1939) va ser un conflicte de germans contra germans i va tenir resultats desastrosos per al poble ja que va comportar la mort de 23 joves lluitant, a més a més d'altres morts per afusellament, bombardeig o accidents produïts manipulant explosius.

En aquest període va ser habilitat el castell com a hospital pels italians. Aquí hi van morir 260 soldats que van ser enterrats al cementiri local.

La guerra civil es va acabar a Torrebesses el 24 de desembre de 1938, quan hi van entrar les divisions Flechas Verdes i Littorio.

Acabat el conflicte va començar un altre calvari per a molts habitants del poble: amb la intervenció de finques, consells de guerra, . . .

Creu als caiguts italians feixistes, en la guerra civil. Any 2007 (Josep Sierra i Maribel Tortosa)
Any 1920 (Salvany i Blanch, Josep, 1866-1929 )
Any 2007 (Josep Sierra i Maribel Tortosa)
A la capella de Sant Joan Baptista (tocant a la paret de la sagristia) hi ha un conegut retaule gòtic de la segona meitat del segle XIV, de l'escola lleidatana, amb escenes de la vida de sant Joan Baptista, és un exemplar únic a la comarca. L'autoria d'aquest retaule, per bé que ha estat atribuïda a Jordi de Déu, és desconeguda. Per edificar aquesta capella es va foradar la paret de l'església, és d'estil gòtic , amb quatre figures de forma animal que representen els quatre evangelistes estan situats en la base de les voltes. A la clau de volta hi ha la figura de Sant Joan Baptista. Està declarada monument històrico-artístic des de l' any 1985.
Any 1920 (Salvany i Blanch, Josep, 1866-1929 )
Any 2007 (Josep Sierra i Maribel Tortosa)

Es va començar a construir el 1869 quan el poble va tenir la necessitat d'una església més gran a causa de l' augment de població. Havia de ser pagada amb les aportacions de tots els veïns. La persona que va impulsar la idea va ser l' alcalde Tomàs Ballesté, juntament amb el rector i el bisbe de Lleida. El dia 24 de setembre de 1869 es va beneir la primera pedra.

El pressupost de la nova construcció va ser de 105.000 pta. aproximadament. Havia de ser tota de pedra picada i prometia esdevenir un exemple únic a les nostres contrades a les acaballes del segle XIX. El projecte es va començar amb empenta però al cap d' un any es va parar. El motiu de l' aturada va ser la crisi econòmica que va seguir als intensos freds i gelades de l'hivern del 1869-1870 que malmeteren molt la producció agrícola i provocaven un gran daltabaix al poble. A més, hi havia un clima de divisió i inseguretat en la situació política del país.

L'alcalde va haver de vendre les seves finques per fer front al deute que havia provocat la construcció d' una part de l'església, la qual va suposar la seva ruïna.

Si vol contactar amb nosaltres pot enviar un correu a sierra@caminsdemuntanya.com