|
|
|
|
|
|
Any
1920 (Salvany i Blanch, Josep,
1866-1929 ) |
Any
2007 (Josep Sierra i Maribel
Tortosa) |
Vista
de l' església romànica
de Sant Salvador a Torrebesses,
municipi del Segrià |
|
La guerra civil
espanyola (1936-1939) va ser un
conflicte de germans contra germans
i va tenir resultats desastrosos
per al poble ja que va comportar
la mort de 23 joves lluitant, a
més a més d'altres
morts per afusellament, bombardeig
o accidents produïts manipulant
explosius.
En aquest període
va ser habilitat el castell com
a hospital pels italians. Aquí hi
van morir 260 soldats que van
ser enterrats al cementiri local.
La guerra civil
es va acabar a Torrebesses el
24 de desembre de 1938, quan
hi van entrar les divisions Flechas
Verdes i Littorio.
Acabat el conflicte
va començar un altre calvari
per a molts habitants del poble:
amb la intervenció de
finques, consells de guerra,
. . . |
Creu
als caiguts italians feixistes,
en la guerra civil. Any 2007
(Josep Sierra i Maribel Tortosa) |
|
|
|
|
|
Any
1920 (Salvany i Blanch, Josep, 1866-1929
) |
Any
2007 (Josep Sierra i Maribel Tortosa) |
A
la capella de Sant Joan Baptista (tocant
a la paret de la sagristia) hi ha un
conegut retaule gòtic de la segona
meitat del segle XIV, de l'escola lleidatana,
amb escenes de la vida de sant Joan Baptista, és
un exemplar únic a la comarca.
L'autoria d'aquest retaule, per bé que
ha estat atribuïda a Jordi de Déu, és
desconeguda. Per edificar aquesta capella
es va foradar la paret de l'església, és
d'estil gòtic , amb quatre figures
de forma animal que representen els quatre
evangelistes estan situats en la base
de les voltes. A la clau de volta hi
ha la figura de Sant Joan Baptista. Està declarada
monument històrico-artístic
des de l' any 1985. |
|
|
|
|
Any
1920 (Salvany i Blanch, Josep, 1866-1929
) |
Any
2007 (Josep Sierra i Maribel Tortosa) |
Es va començar
a construir el 1869 quan el poble va tenir
la necessitat d'una església més
gran a causa de l' augment de població.
Havia de ser pagada amb les aportacions
de tots els veïns. La persona que
va impulsar la idea va ser l' alcalde Tomàs
Ballesté, juntament amb el rector
i el bisbe de Lleida. El dia 24 de setembre
de 1869 es va beneir la primera pedra.
El pressupost de la nova
construcció va ser de 105.000 pta.
aproximadament. Havia de ser tota de pedra
picada i prometia esdevenir un exemple únic
a les nostres contrades a les acaballes
del segle XIX. El projecte es va començar
amb empenta però al cap d' un any
es va parar. El motiu de l' aturada va
ser la crisi econòmica que va seguir
als intensos freds i gelades de l'hivern
del 1869-1870 que malmeteren molt la producció agrícola
i provocaven un gran daltabaix al poble.
A més, hi havia un clima de divisió i
inseguretat en la situació política
del país.
L'alcalde va haver de
vendre les seves finques per fer front
al deute que havia provocat la construcció d'
una part de l'església, la qual
va suposar la seva ruïna. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|