Més
de cinquanta anys fa que la Creu dels Erals
s'aixecava a la Plaça de Catalunya,
al bell mig de la calçada que menava
cap al Camí de la Mariola i cap a
l'escorxador, davant mateix de l'asil de
les Germanetes dels Pobres, i que ara el
solar l'ocupen una d'aquestes entitats
financeres, tan profusament escampades precisament
en llocs que, en un temps passat, foren racons
típics de la ciutat.
Observi's en la imatge fotogràfica,
darrera de la peana que els obrers estan
descalçant, l'orinari de formes
semblants als que avui en dia encara existeixen
a la ciutat de París (junt
amb altres de moderníssims models,
en els que sols pots entrar-hi mitjançant
l'abonament de la corresponent tarifa),
de forma octogonal, per al servei del públic,
quan no s'acostumava entrar, com
ara, als bars per a solucionar les funcions
fisiològiques.
Resta en peu, venturosament
encara, la capella del Sagrat Cor, el que
vol dir que, no tot s'ha en derrocat i
encara es conserva quelcom d'un temps més
o menys passat, Això ens tranquilitza.
Avui la Plaça Catalunya, o Avinguda
Catalunya, com hi ha qui l'escriu així en
textos i anuncis, s'ha transformat
totalment en un centre neuràlgic
de circulació, tant vianant com
motoritzada, malgrat que s'hagi variat
la que en un temps se'n deia "carretera
reial" (llegeixi's Nacional II), el
desmesurat increment del parc automobilístic
i també l'engrandiment urbanístic
de la zona Mariola-Gardeny, han transformat
aquest sector en un monumental encreuament
de vies importants i denses.
La Creu que hi havia al cim
i la columna, foren traslladades a uns
metres més
enllà en direcció al
Passeig de Boters (Rbla. d'Aragó),
on hi romandria durant bastants anys, per
a, més tard, rejovenida i plena
d'escuts, ubicarla a l'encreuament del
Carrer Vallcalent amb Balmes, on hom pot
compararla, si bé en un estat diguemne,
perfectament híbrid.
Esperem que algun dia, quan s'urbanitzi
definitivament el seu actual emplaçament,
el que queda, sigui traslladat al lloc
exacte i pre cís que necessiti
assenyalar, i pel que fou tallada per uns
anònims picapedrers.
Claxon Nº 41 Setmana del
16 al 22 de setembre de 1985
|