En Centre Excusionista
Descobreix el nostre origen
El Centre Excursionista de Lleida, que té el seu origen en l’associació fundada amb el mateix nom a Lleida l’any 1.906, és una entitat constituïda per promoure el coneixement i la pràctica de les activitats de muntanya en totes les seves modalitats, com també per a l’estudi i divulgació dels aspectes culturals que hi tenen relació, per Maria Lluïsa Huguet i Gemma Esteve
Història del CEL
Història del Centre Excursionista de Lleida
Antecedents (1880-1906)
Fundació i primeres dècades de vida (1906-1936)
La postguerra i la refundació (1939-1957)
El centre durant les darreres decades del franquisme i durant la transició democràtica (1957-80)
Els anys 80
El centre en els darrers anys
La vitalitat social i cultural
Història de l'excursionisme
Excursionistes: Viatgers de les muntanyes
Des dels temps més llunyans, l’home ha sentit una especial atracció per la muntanya. La seva grandiositat ha suposat una curiositat i a l’hora un repte. Caçadors, pastors, llenyataires, caminants, s’han endinsat en els boscos frondosos, han recorregut valls, travessat colls i assolit cims. Aquests homes anònims del passat que ens han anat marcant els camins, obrint traça, podem considerar-los com els avant passats dels excursionistes actuals.
La història però, de l’excursionisme a Europa no comença fins el segle XVIII. És en aquesta època que l’home comença a interessar-se per la muntanya en un aspecte mes científic. La muntanya ofereix una apassionant font d’estudi; desapareix la seva imatge malèvola, perillosa i temuda per donar pas a una nova passió: l’alpinisme. S’inicia l’era de l’exploració de la muntanya i de les grans conquestes, marcada per l’ascensió al Montblanc, l’any 1786.
A Catalunya, seguint el corrent europeu i amb impuls de la Renaixença, l’excursionisme es consolida amb la fundació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, l’any 1876, i de l’Associació d’Excursions Catalana, l’any 1878. La fusió d’ambdues entitats, el 7 d’abril de 1891, dóna origen al Centre Excursionista de Catalunya.
Lleida no és pas menys, i l’any 1884 ja compta amb un grup de pioners de l’excursionisme que funden l’associació Excursionista Ilerdense, presidida per Josep Plenyan de Porta. Finalment, 1906 es funda el Centre Excursionista de Lleida , presidit per Enric Ardeniu i Valls, (En aquest mateix any es fundà l’Alpine Club of Canadà i el Club Alpí Japonès)
Aquestes primeres entitats catalanes tenen com a objectiu principal el coneixement del país, la protecció de monuments i l’exaltació dels valors catalans. L’aspecte esportiu, tal com el coneixem avui en dia, queda totalment al marge; les excursions que s’organitzen son un mitjà per cercar restes arqueològiques, arribar a les ermites, visitar monuments, coves, recollir minerals i plantes, recuperar cançons, fer fotografies i sobretot per a crear un ambient patriòtic-cultural.
En aquesta època, el Centre Excursionista de Lleida compta amb quatre seccions: Ciències Naturals, Arqueològica, Fotogràfica i Folklòrica. Compta també amb un petit museu que recull les troballes i donacions dels socis. Es convoquen concursos i exposicions i, fins i tot, Congressos Excursionistes (El primer Congrés Excursionista Català fou organitzat pel nostre Centre i se celebrà a Lleida, el 24 de juny de 1911).
Avui, a principis del segle XXI, tot ha canviat molt. Jo definiria a l’excursionista d’avui com un viatger de les muntanyes; com una barreja de geògraf, botànic, geòleg, biòleg, meteoròleg, topògraf i, sobretot, com una persona que estima la natura i per tant la respecta; sense deixar de banda una bona dosi d’aventurer.
La dèria de l’excursionista és la muntanya; necessita fugir de la ciutat i refugiar-se en la seva tranquil·litat, gaudir de les seves emocions, confondre’s amb la natura, i en definitiva formar part d’ella.
Les hores viscudes a la muntanya tenen un encís especial i perduren al llarg dels anys en la nostra memòria; qui no recorda aquella llarga excursió, aquell vivac, aquella acampada, aquella tempesta de llamps i trons, aquella marxa de regularitat, aquell “rally”, aquella setmana santa en un refugi del Pirineu…, aquelles ampolles als peus, aquelles agulletes. Són moments únics, viscuts amb els companys, moments que confereixen al muntanyenc un caràcter especial, moments que mereixen la pena ésser viscuts.
L'excursionisme avui
Mª Carme Valverde i Sanvisén
Presidents
Enric Arderiu Valls
(Linyola 1868 – Lleida 1920) – Arxiver d’Hisenda i de la Biblioteca Provincial de Lleida. Fundador juntament amb Rafael Gras d’Esteva del CEL.
President del CEL 1908, 1910, 1911, 1912, 1913, 1914, 1915. Vocal CEL 1909. President Consell Redacció Butlletí 1908, 1910, 1911, 1912.
Vice-president Consell Redacció Butlletí 1909. President S. Arqueològica 1916.
Rafael Gras i d´Esteva
Arxiver i historiador, llicenciat en filosofia i lletres el 1892. Lleida, Segrià, 1870 — Zamora, 1921. Essent arxiver de la paeria de Lleida (1895), en catalogà la valuosa col·lecció de privilegis reials. La Societat Econòmica d’Amics del País li premià el treball Lérida y la Guerra de la Independencia (1899). Aquell mateix any fou nomenat cronista oficial de la ciutat. La seva obra d’investigació històrica més destacada és La Pahería de Lérida (1911).
President del CEL al 1909
Felip Solé i Olivé
(Barcelona, 1880 – Barcelona, 1947) fou un pedagog i polític català.
Va ser professor a Gavà fins que va guanyar la càtedra de pedagogia de l’Institut de Lleida. Un cop a Lleida, va promoure la creació de l’Escola Normal de Magisteri, de la qual en va ser director diverses ocasions.
Va ser autor, entre altres, de “Ortografia Catalana” (1922), destinada a l’ensenyament primari, i de diverses obres de pedagogia.Milità a la Lliga Regionalista, on arribà ser president de la demarcació de Lleida dues vegades.
Va ser ponent per les comarques de Lleida durant els treballs de la Divisió territorial de Catalunya de 1936 on defensà la creació de la comarca del Mig Segre, que no prosperà.
President del CEL de 1916 al 1936