Història del GELL

Història del Grup Espelològic Lleidatà

Prehistòria del G.E.Ll

Vista des de la perspectiva de l’any 1986, l’espeologia que es practicava al nostre Centre només 30 anys enrera ens semblarà, segurament, prehistòrica. I val a dir que certament ho era. Bé, de fet això passa en totes les activitats humanes, però en el camp de les relacionades amb la muntanya, segurament cap altra ha tingut un impuls semblant, almenys a la nostra Entitat. Anant més enrera però, l’evolució es fa gairebé insensible, de manera que una visita a la cova del Tabac feta l’any 1910 és gairebé idèntica a una altra feta l’any 1950, llevat de la facilitat d’aproximació i que el llum elèctric havia desplaçat les torxes de teia.

El gran canvi es produí, doncs, caps als anys seixantes, i fou el fruit de la convergència de diferents circumstàncies com són la gran facilitat de desplaçament (inici de l’expansió del vehicle particular), i un canvi profund en la mentalitat i en el material. De fet, almenys a la nostra Entitat, val a dir que l’espeologia creixé a mida que creixia també l’especialització i començà a haver-hi gent que només feia espeologia; abans, diferentment, tots ho érem tot: feiem escalada, anàvem a l’alta muntanya, entràvem a les coves i a l’hivern fins i tot esquiàvem. I és que érem tan poca gent… Si ens haguéssim especialitzat en alguna cosa, cadascú hauria sortit gairebé sempre sol. Des del naixement del Centre fins ben passada la meitat del segle, hom sempre visitava les mateixes cavitats: La Colomera del Montrebei, els Muricecs, el Forat de l’Or, l’avenc de Fontdepou, les coves del Tabac i l’Escaleta i no gairebé més.

La pèrdua de tot el material escrit anterior a la guerra civil no permet refer com eren les primitives incursions sota terra, ni saber quins eren els protagonistes. Ara bé, la quasi nul·la evolució de l’art d’enfrontar-se a les coves que observem a la nostra Entitat en tota la primera meitat de segle, permet fer ús del coneixement de les activitats realitzades entre 1950 i 1960 per a tindre una idea general. I en aquesta creença he acudit al record i també al meu diari d’excursions d’aquells anys, per a extreure’n algunes anècdotes que són ben il·lustratives.

Per exemple, sabeu com es va conseguir la primera “elecktron” del Centre? Bé, no era pas una “elecktron”, sino una escala de corda d’uns 12 metres de llargada, amb graons de fusta de maig. Les dues cordetes que la formaven les havíem obtingut desfent una gruixuda maroma de nylon trobada en unes abandonades prospeccions petrolieres, i fent-ne sengles trenes de tres caps, a la qual tasca van col·laborar totes les noies del Centre…

Aquesta escaleta serví de tot: la provàrem baixant els pous de Glaç de davall de la Seu Vella, es féu servir -si no recordo malament- per baixar l’avenc de Tabac, i l’empràrem en fer la primera escalada a la Pera, per no haver de repetir cada vegada els metres inicials fins l’arbre, més difíclis. Sabeu com s’obtenien fotos a dins de les coves, quan encara no teniem “flash”? Ens les haviem pensat totes. Jo mateix havia fet servir bengales, de fira, que donaven bastant de llum, a la cova dels Muricecs. A l’Escaleta, n’haviem fet, de fotos, encenent un drap sucat de petroli. Tot això, però, aviat passarà a la història amb l’arribada del “flash” electrònic.Això de les fotografies subterrànies, de vegades donava sorpreses. Per exemple, també a la cova de l’Escaleta, haus ací que en Tonet Duaigües, tot sortint d’un pas estret, es topà de nassos amb un aparell fotogràfic. -Mira, una màquina de retratar!- Digué. Oh, i es igual, igual que la meva!. I és clar que era igual: com que era la seva, que havia deixat en un costat en entrar a la cova…

I ara que parlem de passos estrets, em ve a la memòria l’aventura de la cova del Manel, a Sant Llorenç del Munt. Aquesta cova, com tot espeleòleg sap, té una bona col·lecció de passos estrets, gateres, laminadors i diàclasis. Doncs bé, en una excursió feta a Sant Llorenç del Munt fà vint-i-cinc anys, vaig convèncer una colla per a entrar en aquesta cova, que alehores era la segona de Catalunya amb els 710 metres que es coneixien. (ara s’en coneixen molts més, però la cova ha baixat molt en el “ranking”). Amb nosaltres venia una noia -de la qual no diré el nom-, magnífic exemplar humà del sexe femení i, per tant, de flancs més aviat amples. En passar per una estreta diàclasi es quedà enganxada, i quants més esforços feia per sortir, més s’encastava. Hi hagué el natural esglai, però sortosament aconseguirem desencastar-la i fer-la seguir enfora.

Tal com he dit abans, en aquell temps alternàvem l’espeleologia amb l’escalada, el pirineisme amb l’esquí, i tot plegat amb l’excursionisme. Algú, però, sentia preferència ja ben marcada per les activitats subterrànies, com en Ramon Pardell, a qui, en el fons, es deu potser l’inici, l’ambrió del que més tard havia de ser el GELL. També d’aquella època són els noms de Genís López, Climent Papell, Alfred Almacelles i altres. Anys després, gent com el Victor Luque, Xavier Sirera, Antoni Capell, germans Sarrate, Tomàs Garcés i Angel Bach anà progressivament eixamplant el camp d’acció, i les grans cavitats verticals del nostre país ja foren l’objecte habitual de les exploracions dels nostres espeleòlegs. És ben segur que els noms esmentats no són pas tots, i per això demano perdó per les omissions, si n’hi ha, que hauran estat del tot involuntàries. Aquests trenta anys d’espeleologia han estat, doncs, un pas de gegant. Que li prepara al GELL, l’esdevenidor? No ho sabem. Però esperem que, després de trenta anys més, les actuals exploracions del Solencio o l’Otxabide semblin als futurs espeleòlegs tan innocents com ho semblen als d’ara aquelles visites d’antany a la cova de l’Escaleta o a la del Manel…

Manuel Cortés

Article inspirat en la història del G.E.Ll

Aprofitant l’aparició d’aquest número u de la nostra revista hem cregut adient iniciar-la amb un article que mostri les activitats del G.E.Ll. des de la seva fundació. Creiem també que és un deure nostre, retreure aquest petit homenatge a tots aquells que en més o menys mesura han anat mantenint l’espeleologia a les nostres terres. Encara que han anat apareixent escrits en què es relaten exploracions en diverses cavitats de Camarasa a les darreries del segle passat, no és fins al març de l’any 56, que com a secció del Centre Excursionista de Lleida, es funda el G.E.Ll… Els memebres fundadors foren: en Ramon Pardell, Alfred Almacellas, Manuel Cortés i en Sebastià Teixidó.

Partint de les nostres aparicions en la publicació mensual del C.E.Ll. s’intentarà reconstruir el que han estat aquests 28 anys d’història de la secció d’espeleologia, ressenyant tan sols les activitats més destacades de cada any i només la primera de les múltiples visites a cada una de les cavitats. Així mateix s’han omès voluntariament tota una sèrie de notes sobre primeres exploracions de cavitats, normalment de petites dimensions, de les quals no hi ha cap notícia de situació ni de topografia, restant algunes fins al moment, en l’oblit. Les activitats de la secció en els primers sis anys, sota la presidència d’en Ramon Pardell, foren les exploracions a les coves del congost de Terradets i Mont-Rebei, serra del Mont-Roig, Sant Llorenç de Munt i l’Espluga de Francolí.

L’any 62, essent president en Miquel Mallol, es realitza l’exploració de l’avenc de Font de Pou, primera del G.E.Ll..
L’any 63 és president en Victor Luque, i la secció comptava amb setze membres.
L’any 64 fou president Jesús Forcada, i es realitza el descens a la sima de San Pedro, celebrant-se així mateix el primer curset d’iniciació a l’espeleologia.
De l’any 65 cal destacar un campament espeleològic a Sant Llorenç de Munt, a la vegada es va realitzar el segon curset d’iniciació.
L’any 66 hi ha canvi de president; el nou és Fermí Arqué i s’assisteix al campament organitzat per aleshores F.C. de Muntanyisme a la cova Cuberes, així com l’exploració d’altres cavitats de la serra de Lleràs.
L’any 67 es visita la cova d’Aso a la vall d’Añisclo. Es realitzen diverses exploracions als massissos de Burgos, (cueva del Agua, La Torca…).
L’any 68 hi ha una empenta a les activitats del nostre grup; en fou president l’Àngel Bach. Dos membres del grup participen a l’expedició nacional a Ojo Guareña, Burgos.
L’any 69 es participa a la campanya de l’E.R.E. al Montsec, visitant el Graller Gran del Corralot. S’efectua també el descens dels avencs Esquirols i Pouetons, comptant amb un total de vint-i-sis membres.
L’any 70 es davalla a la Bòfia de Torremàs (Av. M. Ubach) i al Graller del Boixaguer, fent-se el primer descens al Graller de Vaqueres. Aquest mateix any, es celebrà el VII curset d’iniciació; el primer aprovat per l’Escola Catalana.
L’any 71 és president en Tomàs Garcés, obrint una nova època al G.E.Ll.; s’explora l’avenc de la Sibinota i es realitza una exposició fotogràfica a l’I.E.I. de la Diputació Provincial.
L’any 72 es va per primer cop a l’Esquerrà i al Graller de Corones.
L’any 73 s’efectua una sortida als avencs de la zona del Pla de Campgràs. S’inicien els estudis de la zona de Merli, que seran represos anys després. Al mateix temps es porta a terme un important campament al Solencio de Bastaràs; (Sortida memorable per a la secció).
L’any 74 n’és president en Ramon Castillo; es realitza la primera exploració i estudi de l’avenc del Mirador, es visita l’avenc d’en Carles Selicke, la Fou de Bor i l’avenc de Costa Dreta.
L’any 75 es participa en les IX Jornades Espeleològiques de València. Es visiten diverses cavitats al País Basc, remarcant la Torca del Carlista.
L’any 76, es recorren diverses cavitats de Villanúa i es fa un campament subterrani a la sala del Graller Gran del Corralot.
L’any 77 es visiten diverses coves al massís d’Itxina, es davalla a l’avenc E.R.E. i el grup entra en una crisi d’activitats a nivell federatiu.
L’any 78, fou president en Ramón Montalà. Es visita l’avenc d’Atxipi, al País Basc.
L’any 79, s’efectuen les exploracions de diverses cavitats al País Basc, entre les quals cal destacar la Batsuna Zuloa.
L’any 80 és president en Ferran Pera; s’efectua l’exploració de diverses cavitats del Montsec.
L’any 81 fou president en Josep M. Molgó, es continuen els estudis de cavitats de La Noguera. S’inicia la prospecció de la vall de Lliterola.
L’any 82 es celebrà el primer curs de Tècnica i Material. Aquest any ens vàrem iniciar en les noves tècniques de progressió subterrània. Iniciem una nova etapa de relacions federatives.
L’any 83 cal destacar la celebració de la 1a Setmana de Divulgació de l’Espeleologia, amb la projecció de diverses pel·lícules i xerrades a càrrec de destacades personalitats. Es davallà a l’avenc E.R.E., al Sumidero de Cellagua, Serrat de Vant, cova de Coventosa, Monegou Orri i es féu una sortida conjunta amb membres de la Secció d’Activitats Subaquàtiques del C.E.Ll. al Forat de l’Or. Es realitzà el XIIIè curset d’iniciació.