Les referències documentals sobre aquest castell
són escasses. Vilves s'incloïa dins els dominis
dels vescomtes d'Àger, atès que era una
fortalesa o torre dependent del castell d'Artesa. La
primera referència que hem pogut recollir data
del 1119. Es tracta de la infeudació que féu
el vescomte Guerau Ponç II de ipsa turre de Vidoves
a un tal Pere Bon-fill, que li prestà homenatge
pels castells de Montmagastre i Gavarra.
El 1131 el castell de Vilves —castrum de Vídues— era
deixat en herència, juntament amb el de Comiols,
Collfred i Anya, a Ponç Guerau II de Cabrera pel
seu pare el vescomte Guerau Ponç II. Vilves era
al principi del segle XV dels comtes d'Urgell; Ferran
d'Antequera, després de la derrota de Jaume d'Urgell,
concedí el lloc a Francesc de Vilamarí.
Consta que l'any 1532 el monestir de Santa Maria de Montserrat
comprà els llocs de Vilves i Collfred amb la jurisdicció civil
i criminal per 3 900 sous. A partir d'aquest moment,
Vilves es mantingué sota el domini de l'abadia
de Mont serrat fins al segle XIX.
La torre és de planta gairebé quadrada.
A l'exterior, les parets fan 5 m d'ample —d'est
a oest— i 5,25 m de llarg. Actualment té una
alçada d'uns 10 m; al començament de segle
fou, però, escapçada. Sembla que, inicialment,
tenia tres compartiments interiors.
La cambra inferior fa només 140 cm d'ample per 180
cm de llarg; el gruix de la paret oest en aquest nivell inferior és
de 180 cm. És coberta amb un trespol de bigues.
A uns 5 m hi ha una segona cambra, més espaiosa que
la inferior, coberta amb una volta de canó. En aquest
nivell hi havia una porta, ara una mica malmesa, oberta a
la cara sud. Aquesta obertura —l'única que potser
hauríem trobat originàriament— és
acabada amb una llinda monolítica, rectangular; el
muntant est també és una gran pedra.
Per damunt d'aquesta cambra encara n'hi havia una altra,
tal com ens ha explicat el propietari; fou enderrocada aquest
mateix segle. Aquesta cambra superior també era acabada
amb una volta. Actualment només es conserva una espècie
d'escala de cargol que arrenca del cim de la cambra principal
i, resseguint la paret, permet d'accedir al poc que resta
d'aquest compartiment superior. Aquest pas, molt estret, és
il•luminat per un seguit de forats fets a la paret.
Pel que fa a l'aparell constructiu, hi ha una notable diferència
entre la part inferior i la superior. Tot l'edifici és
fet amb carreus ben escairats, però la part baixa,
si fa no fa els 5 m inferiors, és construïda
amb carreus molt grans (30 cm d'alçària per
60 cm de llargària). Això ens planteja un problema
a l'hora d'establir la datació d'aquest edifici. Podem
suposar que aquesta part inferior —i el mur amb 8 filades
de grans carreus que hi ha uns quants metres més cap
a l'est— fou feta en època romana, tal com suposà Pita
Mercè, que cregué que era una possible torre
romana reaprofitada en època medieval. Una altra possibilitat és
que aquestes construccions fetes amb carreus molt grans i
ben escairats siguin d'època musulmana. Finalment,
una tercera possibilitat és que tota la torre hagués
estat feta als segles XII o XIII. Sigui com sigui, segurament
la part superior fou feta després de l'any 1000.
Enciclopedia Catalunya Románica |