Torna enrere
Castell i Vilatge de Monclùs i Sant Urbà
Noguera Pallaresa (Lleida)
Com arribar
Carretera L-904 i C-147 (línia autocars) fins a Santa Linya
Estació de ferrocarril (a 8 km) estacio de Santa Linya, linea a Pobla
Situació
A la petita vall de Montclús, davant de l’embassament de Camarasa
Camí
Coordenada UMT
E 31T 320259 / 46 48529 N
Planell recomanat
  • Comarcal de la Noguera
  • Montsec de l´Editorial Alpina
Història del CASTELL I VILATGE DE MONTCLÚS

A la petita vall de Montclús, davant de l’embassament de Camarasa, tot aprofitant unes roques, trobem les restes del castell i de l’antic poblat de Montcús i l’església de Sant Urbà.
La conquesta del lloc de Montclús degué produir-se vers l’any 1047; cal dir que aquest castell tenia una importància estratègica considerable, ja que formava part de la frontera amb què els àrabs defensaven els passos de la serra del Montsec.
La primera referència documental data del 1060; es tracta d’una escriptura de donació otorgada a l’abadia de Sant Pere d’Àger per Arnau Mir de Tost i la seva muller.

El castell està envoltat de cingles al costat sud i oest, i és força complex. S’hi veuen transformacions dels edificis originals i construccions de moments diferents.
El conjunt està format per un castellet de planta poligonal que hagués restat petit o hagués estat en part destruït; i que posteriorment va ser ampliat. Hi ha també una possible torre circular damunt del cingle a la part septentrional.

A l’est del castell i al sud-est de l’església  hi ha les restes del poble envoltades per un profund cingle, cosa que fa que, en aquest indret, no calgués una muralla perimetral; sinó que es fa un aprofitament del relleu natural (molt trencat).

En principi, cal datar el castell i el poblat cap al segle XI, tot i que el poble va ser abandonat a finals de l’edat mitjana.
Història de L’església parroquial de Sant Urbà

L’església parroquial de Sant Urbà, de la qual hi ha notícies documentades des de l’any 1066, està situada dins del conjunt arqueològic de Montclús. Es tracta d’una església d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, i d’una capçalera extraordinàriament singular i inusual, ja que està formada per dos absis semicirculars semblants en l’exterior però totalment diferents en l’interior .

Les façanes són totalment mancades d’ornamentació i no han estat polides, cosa que s’accentúa en l’absis nord i especialment en la finestra cruciforme que hi ha.
La tipologia constructiva situaria l’edifici a cavall dels segles XI i XII, però aquesta hipòtesis no explica el procés constructiu ni les seves singularitats tipològiques i formals, donat que aquests aspectes no tenen paral.lels en el context de l’arquitectura catalana del seu temps.
En conjunt, l’arquitectura de l’església gaudeix d’una singularitat excepcional combinada amb elements comuns d’aquella època.

Cova de Sant Urbà.

Situació:              Dins  la depressió de Sant Urbà, uns 100 metres a l’E de l’entrada a aquesta, seguint el camí que, pel primer fondal, baixa en dirección NE cap al pantano.
Espeliometria:  -15 m.d.  49 m.r.
Descripció:         La boca, triangular de 4x4 metres, dóna pas a una galería descendent que als 25 metres queda dividida en dues  pel  desplom de la pared N, la de la dreta s’acaba al 6 m., mentre que l’altra dóna a un petit resalt que permet asolir la máxima fondària de -15 m.

 

Envia correu a l´autor