Les primeres notícies d'aquesta església són molt antigues, en el cas de ser certa la inscripció que Roig i Jalpí assegura haver vist en una làpida que encara es conserva en l'actualitat a mà esquerra

sobre el portal d'entrada i que segons ell deia: "Any del Senyor 815. En nom de Crist la present església fou feta"; la resta del text, aclareix, no es pot llegir perquè està desgastada pel salnitre.

Aquest primer temple degué resultar molt malmès l'any 1003, quan un general d'Abd al-Malik féu una incursió fins al castell de Meià i el conquerí. Això motivà que, quan es va poder, es construís un nou temple, segurament molt més gran i sòlid, que fou consagrat l'any 1037 pel bisbe Eribau de la Seu d'Urgell.
L'església podia tenir una cripta, ja que l'any 1094 es jurà el testament de Guitard Guillem de Meià en l'altar de sant Pere, situat sota l'església de Sant Cristòfol del castell de Meià, però com que el document original no s'ha conservat, no se sap si es tracta d'una mala traducció.
Almenys fins a mitjan segle XII mantingué les funcions parroquials que tenia originàriament, ja que la creació d'un nou nucli de població al pla, amb el nom de Vilanova de Meià, motivà la despoblació del nucli del Puig i l'església de Sant Salvador de Vilanova recollí les funcions que abans feia la de Sant Cristòfol

Actualment, l'església del puig de Meià és un edifici amb un extraordinari interès, tant per la complexitat de les estructures com pel procés constructiu i els interrogants que presenta, que potser una exploració arqueològica podria contribuir a aclarir.
La seva estructura respon a una nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per cinc arcs torals que arrenquen de pilars rectangulars. Un d'aquests arcs, el situat més a llevant, resol l'obertura absidal, també de perfil semicircular. La volta és suportada per quatre arcs formers adossats als murs laterals. Aquests arcs formers —llevat del situat al costat sud-oest— són compostos de dos arcs excèntrics, que formen un curiós timpà definit pels dos arcs.

A l'interior de l'església es conserven actualment 26 impostes —no totes esculpides—. Als arcs faixons de la volta n'hi ha vuit —sis de decorades— a excepció de les dues corresponents a l'arc adossat al mur occidental.
L'estat de conservació de les impostes és bo, però gran part de la seva decoració és coberta bé per capes de calç, bé per la capa ennegrida que va cobrir l'interior de l'església després de l'incendi del 1928.

La imposta núm. 12 presenta una inscripció de difícil lectura a la part frontal. Sembla del segle XI per la barreja de majúscules i minúscules, una mica cursives. El qui va resseguir la inscripció no fou gaire fidel a la inscripció original i això dificulta enormement la seva lectura i la correcta interpretació.

La imatge de la Mare de Déu procedent de l'ermita del Puig de Meià actualment es conserva a l'església parroquial de Sant Salvador de Vilanova de Meià. Fou treta fa uns anys del lloc original, el santuari del Puig de Meià. Des de fa poc la imatge es mostra al públic col-locada en una urna de seguretat al cambril de l'altar del Sant Crist de l'església de Vilanova.

Enciclopedia Catalunya Románica