L’única torre que resta del Castell de Figuerola de Meià domina aquest petit nucli situat als peus de la pista que comunica la carretera del Doll amb la vall de Meià.
Al 1040, quan Company i la seva dona Guilla donaren al monestir de Santa Maria de Meià els delmes de diversos llocs, és quan apareix per primer cop el terme de Figuerola que devia ser una possessió de la família Meià.
La torre que roman en peu s’assenta directament sobre la terrassa natural i té l’accés per la cara est a nivell del primer pis. La planta baixa, convertida en paller i trull, té volta apuntada amb carreus rectangulars, col•locats de cantó i dos orificis de comunicació amb la planta superior. Tan sols es conserva el paviment que separa aquests dos nivells, ja que els altres han desparegut deixant visible només les marques i els repeus on es recolzaven.
En quan a les espitlleres, n’hi ha dues a la cara est, una al tercer pis i l’altra al segon. A la cara nord se’n conserva una al segon nivell, mentre que a l’ala de ponent n’hi ha una al tercer pis. Totes tenen les mateixes característiques: emmarcades per carreus rectangulars allargats i d’esqueixada a l’interior.
Tot plegat fa pensar en una datació del final de segle XII i la primera meitat del segle XIII.