Torna enrere

El mitjà de transport que més sovint utilitzaven els socis del CEL durant els primers anys era la tartana o la diligència. Una excursió de 25 o 30 quilòmetres, a una velocitat de 9 o 10 quilòmetres per hora per terreny pla, era difícil de fer en un sol dia i, a més, les sortides no podien excedir de nou socis, que era la cabuda màxima dels carruatges. Els viatges acostumaven a començar de matinada, de vegades fins i tot encara de nit, i eren de tota la jornada —calia aprofitar i veure, anotar i fotografiar el màxim de coses possible!—. Feien la tornada ja de nit, esgotats, però satisfets. Afortunadament aquests mitjans de transport tan rudimentaris aviat foren substituïts pels autocars.

Els indrets escollits gairebé sempre eren els pobles de la rodalia i, en general, els llocs on podien trobar, per al seu estudi i catalogació, objectes d'interès artístic o arqueològic, sense oblidar les coves, rius i paratges naturals on els afeccionats a les ciències naturals prenien apunts sobre plantes i fòssils. Mostraven predilecció per les esglésies i rectories, i vetllaven especialment per la conservació del patrimoni artístic. Una visita al poble de Camarasa i a les coves del Tabac i de L´escaleta, datada el 23 de juny de 1907, és la primera excursió ressenyada en el Butlletí. Poblet, Verdú, Vallbona de les Monges i el Cogul eren altres dels indrets escollits per a aquestes primeres excursions. A l'estiu, però, aprofitaven per fer alguna excursió més llunyana, com per exemple l'efectuada per Rafel Gras i Alfred Perena l'agost de 1908 per la part alta de la província de Lleida o les realitzades per Manel Herrera segons que consta en el seu arxiu fotogràfic.
A partir de la tercera època, si bé la major part de les excursions i activitats conservaven el caire cultural dels inicis, es comença a entreveure algun canvi en els seus objectius. Fins aleshores, una excursió s'entenia com un desplaçament a la recerca o visita d'algun element en concret i no s'hi reflectia l'aspecte purament esportiu. És a partir d'aquest moment que algunes excursions abandonen els aspectes científics o culturals i se centren en el simple i agradable fet de cami­nar i observar la natura, fer travessies de muntanya i assolir cims, com a preludi del que esdevindrà el CEL en els anys posteriors, fins a deixar el vessant cultural gairebé oblidat, tendència que es consolida a l'època de «Pla i Muntanya»

Arribada de la diligència a Anyà (Noguera) 1902 (Arxiu IEI)
1926, Sant Marti de Malda (Arxiu IEI)
1952, tornant d´Ordesa (Arxiu Angel Gazquez)
1963, boca sud del tunel de Viella (Arxiu Angel Gazquez)

En els anys trenta ja es podien emprendre viatges amb autocar de 300 quilòmetres en un sol dia a una velocitat de 50 o 60 quilòmetres per hora, però la xarxa viària continuava essent escassa i, en total, només es podien recórrer per carreteres lleidatanes —sense comptar els camins veïnals— 469 quilòmetres, no sempre en bon estat.

Les poblacions estaven ben dotades de comerços on els excursionistes es podien proveir dels queviures necessaris, estalviant-se així haver de carregar gran pes en les excursions més llargues. Les empreses d'autocars Alsina Graells i Hispano Igualadina feien descomptes en el preu dels bitllets als socis del CEL i de les entitats federades. Els Ferrocarrils del Nord també oferien rebaixes als socis d'un 20 o 30% per a colles de 10 o 20 persones.

1967, L´autocar del Riera a Soldeu (Arxiu Manuel Cortes)
 
1963, L´autocar del Riera al Pla de Boavi (Arxiu Manuel Cortes)
Si vol contactar amb nosaltres pot enviar un correu a sierra@caminsdemuntanya.com