 |
 |
 |
|
|
|
|
El riu Ebre, des de sempre ha estat riu i camí per on els ibers i despres els romans, portaren la seva culti¡ura terra endins.
L’Ebre quan es fica definitivament a Catalunya, ho fa a poc a poc, embassat en el pantà de Ribaroja.
Aquest embassament va ser acabat l’any 1967 i te una capacitat de 270 hm3.
L’Ebre segueix el seu cur entortolligat i en un dels meandres mes profunds apareix Flix, amb un altra presa construida l’any 1945 cuan ancara espensava en la navegacio fluvial, que fins a llavors havia estat molt important. Ala zona anomenada illeta s’aixequen les ruïnes del castell, que dominen el poble.
Aigües avall trovem Ascó de origen arab amb forsa restes que s’escampen entre les cases al peu del castell.
A l’altra banda del riu trobem Vinebre i una mica mes allunyat la Torre de l’Espanyol.
Però tot seguit, riu avall, trobem el pas de l’Ase, aquest congost es un dels accidents geografics més interesants. L’espectacle del riu cuan travessa les muntanyes calcàries es impressionant.
Un cop ha passat aquesta estretor, el riu entra a la depressió de Mora. El primer poble del marge esquerre es Garcia. L’Ebre segueix i arriba a les dues Mores unides per un pont de ferro. Mora d’Ebre esta dominada pel seu castell amb dues torres redones.
Tot seguit trobem al marge esquerre Ginestar on trobem el pas de Barca de Miravet, al altra banda s’aixeca, al cim del turo, l’imponent castell de Miravet de orígens àrab. El castell de Miravet, que domina estratègicament el pas de l’Ebre; fou conquerit als àrabs per Ramon Berenguer IV el 1152, el qual el donà als templers. Aquests reedificaren el castell i establiren el centre de la comanda o batllia de Miravet
|
Aigua a vall trobem el pas de Barrufemes o congost de Benifallet. Aigües avall trobem Benifallet, població del Baix Ebre, és a la vora esquerra de l’Ebre i d’origen islàmic.
Seguint el curs del riu desprès d’un pronunciat meandre, trobem el poblat ibèric de Roca Roja, al marge esquerre del riu. Tot seguit trobem l’assut de Xerta, construït en diagonal de banda a banda del riu al llarg d’uns 310 m. Sembla que l’obra de l’assut s’inicià en època islàmica, i que fou continuada i restaurada a mitjan segle XII, després de la conquesta de Tortosa; tanmateix l’obra no fou acabada fins el 1411 sota la direcció de Mussà Alamí.
Va ser en un principi una obra, que servia per frenar els corrents i facilitar–hi la navegació i regar l’horta de Tortosa.
Al poc trobem Tivenys i al altre costa de riu hi ha Xerta, on ja en època romana hi havia un castell per vigilar la navegació del riu.
En el mateix marge dret del riu trobem Aldover per trobar tot seguit Tortosa
Tortosa s’assenta al marge esquerre del riu unida a Roquetes per un pont de ferro. Dominant la ciutat hi ha la Suda, magnífic castell. Gracies l’importantissim port fluvial la ciutat de Tortosa aconseguí una gran prosperitat durant el segle XIV.
Aigües avall de Tortosa trobem Amposta que a l’antiguitat era la boca del riu, on los romans van construir un castell.
A partir de Amposta l’Ebre s’obre de sobte a la immensa plana del Delta. |
| |
|
 |
04/10/2008 |
Mequinesa, mina del Lluc, mas del Cisco i Almatret (GR99) |
|
 |
|
|
21,65 Km |
5:15 h |
|
08/11/2008 |
Almatret, Ribaroja d'Ebre, mas del Director i Flix. (GR99) |
|
|
 |
|
20,25 Km |
5:35 h |
|
22/11/2008 |
Flix, Vinebre, Ascó, Pas de l'Ase i Móra d'Ebre. (GR99) |
|
|
|
|
26,00 Km |
6:35 h |
|
10/01/2009 |
Móra d'Ebre, Benissanet, Miravet, Pas de Barrufemes i Benifallet |
|
|
|
|
14,00 km |
3:35 h |
|
07/02/2009 |
Xerta, Aldover i Tortosa. |
|
|
|
|
18,70 km |
4:35 h |
| |
07/03/2009 |
Cellers - Mur - Cellers |
|
|
|
|
24,00 Km |
5:50h |
| |
28/03/2009 |
Senterada - Bellera - Senterada |
|
|
|
|
18,00 Km |
4:50h |
| |
25/04/2009 |
Port de Perves - Pinyana - Sarroca de Bellera |
|
|
|
|
16,10 Km |
5:10h |
| |
30/05/2009 |
Cruçe de l´Ametlla de Montsec a la font de les Bagasses |
|
|
|
|
9,80 Km |
----- |
|
|
 |
 |
 |
|
