Torna enrere
Hostal Roi (Vall de Barcedana)
Pàgina -    
Vista general d' Hostal Roi
1922 Salvany i Blanch , Josep , 1866 - 1929
2008 (foto de Josep Sierra i Pep Godoy

UNA MICA D´HISTÒRIA

Situat estratègicament al nord de l'aspre congost del Pas Nou, que comunica la Noguera amb el Pallars Jussà, just a cavall d'aquestes dues comarques i a l’extrem llevantí del Montsec de Rúbies, un dels tres grans blocs en què es divideix aquesta serralada prepirinenca, hi trobem bastit un establiment d'anomenada: l'Hostal Roi, o Roig, aixecat al peu d'una important cabanera pallaresa i d'un antic camí medieval.
Queden enrere els il·lusionats pelegrins que, a punta de dia dels dissabtes d'estiu, s'encaminaven vers l'ermita del Sant del Bosc (Sant Salvador del Bosc), advocat del dolor, a oir missa; el bullici de les dues fires anyals; el ball de tarda al so d'un acordió el vint-i-nou de setembre; la vida que donava la gent que al bon temps hi afluïa per anar a besar les claus de sant Pere, d'Aransís, en compliment d'una promesa feta per por a la ràbia; les mules, vedells i vaques que anaven o venien de la fira de Salàs; els carros; els primers automòbils; el suggeridor so de les esquelles dels animals transhumants a la primavera, quan fa molt dia, i a la tardor, quan no fa un puny de dia...

Si be els conreus continuen cultivant-se i les estances s'habiten temporalment, l'Hostal, després d'un lent decandiment, ha tancat les portes. El record, però, se serva viu a la memòria deis pastors, els quals evoquen les nits passades a la palla i, particularment, un fet que els cridava l'atenció: el singular mode que tenien de guardar els trumfos. Un tubercle que tant a l'Hostal Roig com a la rodalia constituïa la millor collita de l'any, molt preuada com llavor. Com que hauria estat difícil trobar lloc suficient on posar-los, ho resolien a l'exterior d'una manera molt traçuda i que, amb certes variants, també es troba en algunes valls pirinenques: en feien piles, com si es tractes d'una carbonera, formades  per vint-i-cinc a trenta sacs de cinquanta quilos cada un, que tapaven amb boix o gleves; després, terra al damunt i  encara, trosses de roure o d'alzinera a la cara nord, per protegir-los de les rigorosos gelades hivernenques. De tot això, el que mes sorprenia els pastors es que les trumfes no en sortien arrugades ni grillades.

Viatges amb els pastors transhumants
Editorial Montblanc Martin CEC.
Ernest Costa i Savoia.

Postal del Hostal Roi, any 1920

Una de les esquiades famoses en aquells temps, quan es va poder anar a les pistes d´esquí d´Hostal Roig, al Montsec, l´11 de Febrer de 1945.

A Lleida, l`any 44, ja havia caigut un metre de neu i, el 1947, 80 cm.

Fotos del arxiu Sirera-Jene i Montse Teres.

Bosc i roques poc abans d´arribar a l'Hostal Roi
1922 Salvany i Blanch , Josep , 1866 - 1929
2008 (foto de Josep Sierra i Pep Godoy
Si vol contactar amb nosaltres pot enviar un correu a sierra@caminsdemuntanya.com