Texte extret del Butlleti del C.E.C 1921
La vila de Guardia está situada al Sud de la Conca de Tremp, prop de la entrada del pas dels Terradets.
Segons un íl •lustrat historíare de la nostra terra, es coneixia aquest poble en els segles X i XI per la Guardia d'Ermodolt, qual nom remembraria pot -ser una torre o guaita que existia dalt de la carena on hi ha el castell í el monestir de Mur. Havia estat una població murallada, conservant-se encara un portal a cada extrem del carrer Major.
Té també alguns antics casals amb escuts heráldícs damunt la porta. La casa rectoral havia pertanyut a la noble familia de Miralles i de Luna, nom que recorda al doctor Miralles, célebre rector de Guardia í vicari general del pabordat de Mur, el qual regentava aquests cárrecs pels anys 1716- 1735 i que; per tots els mitjans, defensà els drets de la pabordía contra les injustes pretencións de la mitra d'Urgell, que volia subjogar a la seva diòcesis les esglésies í el territori de l'al •ludit pabordat.
L'església parroquial fou construïda a la meitat del segle XVIII sobre els mateixos fonaments de l'antiga. Es de bona construcció, però sense cap aspecte artístic. En aquest terme hi tingué lloc un important fet d'armes durant la guerra de Successió. Segons conta un escriptor, el dia primer d'Octubre de l'any 1708 l exèrcit de Felip V acampava a Guardia i el de l'Arxiduc estava a Llimiana. Un veí de Guardia que havia rebut forts agravis dels francesos, volguent venjar-se dels mateixos informà sigílosament als partidaris del segón de la situació dels seus enemics. Aprofitant-se de l'avís la gent de lArxiduc, a l'ésser de nit i després d'atravessar el Noguera Pallaresa, sorprengueren als castellans, donant-se una sagnant batalla en l'avuí dia nomenat , "Camp d'En Manel", de la que'n sortíren victoriosos els nostres fent molta mortandat en els contraris, entre ells el brigadier Brinyas í el marqués de la Mortara, quals despulles es sepultáren en l'església de Guardia. Sabuda la malifeta pel gros de l'exércit castellà-francés destacat a Tremp, anava ja cap a Guardia per aterrar el poble i fer un escarment en els seus habitants, quan els sortí a l'encontre el rector, qui, agenollat davant del cap que menava les forces, li oferí la seva vida si era necessària a canvi de la dels seus feligresos, que, a excepció d'un de sol, tots els demés eren innocents del fet.